16.7 C
Felanitx

setmanari d'interessos locals

Divendres, 5 març 2021
Equip de bàsquet de Felanitx a la temporada 1985-1986
Temporada 1985-1986
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email

Ja fa estona que sabíem que per fer la pista d’atletisme i poder tenir aquestes promeses instal·lacions sociosanitàries hauríem de perdre també part de la nostra història esportiva.

Personalment, no tenia contextualitzat que el temps passava, i fa unes dies em va arribar la nova que ja han alçat tota la pista de bàsquet de sa Mola, amb totes les antigues pistes que l’envoltaven. M’ha agafat per sorpresa, amb una mescla de tristor i esperança.

Esperança, clarament, perquè a la fi pareix que el deute amb els atletes felanitxers serà correspost després d’anys i promeses. Benvinguda sia!

Tristor, perquè jo som festós, i hagués volgut fer un acomiadament a l’altura de la feta, m’hauria agradat reunir tots els que hi hem fet tants d’entrenaments, partits, quedades per jugar-hi i fins i tot quedades per provar de festejar…

Aquella pista era un punt d’encontre social, allà mateix, ara que ja no era més que l’ombra del que havia estat, un poc descuidada i vella, però sempre serà la nostra pista; idò allà fer un partidet de velles glòries, fins i tot una paelleta… però la situació no ho ha permès, mala sort!

Quan he dit la nostra pista no és cap exageració; allà, si no hi va néixer el bàsquet del Joan Capó, sí que hi va créixer ja des de ben jovenet, fins quasi acabà la seva adolescència.

El records que queden d’aquell camp d’esports del nostre temps, aquell que guardava l’amo en Jaume, persona agradable tant com inoblidable, i així eren els sopars que es feien al seu bar, sense cap luxe, però bons i abundants, mai vaig partir amb fam. Records d’aquell temps que s’entrenava tant si plovia com si no, l’únic punt de no retorn dels entrenaments era quan ja les pilotes no botaven dins els bassiots. També recordaran, els que hi eren, que era fosc als vespres, no va sobrar mai la llum, i humit als hiverns, fins a tenir verdet a la part de la benzinera, un dels punts cardinals de la nostra pista; l’aro de sa Mola i l’aro de la benzinera, avui sortirien com a posicions del Google Maps!

Vull recordar també partits, grans victòries quasi sempre com a David contra Goliats que solien venir de ciutat.

Records d’encalçar col·legiats per dins el sementer i d’anar a perdre el temps per veure entrenaments dels companys i companyes, no sempre amb les intencions netes d’infant… I les voltes a base de córrer que donàvem, i després vaig fer donar, a un caramull de felanitxers que aquests dies també hauran perdut un poc de la vila.

Enguany en feim 40 al Club Joan Capó. En plena crisi dels 40, en què les persones a vegades perdem i guanyam, enmig d’aquest satrot emocional, diem adeu a la pista de sa Mola. Hi farem honors en tenir la pista d’atletisme.

Un, dos, tres conyac!

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email

darreres notícies

et pot interessar