25.3 C
Felanitx

setmanari d'interessos locals

Dissabte, 21 maig 2022

No fa gaires dies, un amic que treballa en el món de la cultura, ens va demanar si sabíem d’alguna casa per llogar pel terme o a la ciutat de Felanitx. Està cansat de viure a una ciutat gran, a un pis, i considerant que bona part de la seva feina la pot fer des de casa amb un ordinador i una connexió a Internet, li fa ganes viure a una casa de poble. Hem fet algunes gestions, però no hem trobat res, ara mateix sembla que aquest tipus d’habitatge està molt cercat, tant per comprar com per llogar. Al nucli de Felanitx hi ha moltes cases buides, però moltes necessiten força reformes, i tal com està avui en dia el preu de la construcció, són pocs els propietaris disposats a embarcar-se en obres. Així i tot, crec que un Felanitx on habitin persones dedicades al teletreball, o jubilats actius, és una opció interessant si volem un poble amb futur, molt més que seguir en la direcció actual: ser una ciutat-dormitori per a la mà d’obra barata que demanda el parc temàtic balear. És clar que la tasca de convertir Felanitx en un poble plaent per a viure-hi, necessita la implicació de tots, des de l’ajuntament fins als ciutadans.

I si miram cap a fora, vers un món cada cop més globalitzat, el paisatge encara és més trist. La pandèmia en comptes d’esvair-se reprèn amb força arreu d’Europa, ara mateix, a Àustria, un estat on l’extrema dreta té molta força i s’ha situat de manera clara en contra de les vacunes, acaben de decretar de bell nou el confinament total de la població. Als principals països proveïdors dels turistes que venen a les Illes, la cosa no pareix que vagi gaire millor, tant que crec que l’anada dels polítics i empresaris a les fires per a vendre’ns, haurà estat com a aigua torrada si d’aquí a l’inici de la temporada la cosa no es compon. Sí, ja sé que a l’estiu hi ha menys contagis, però és ara quan es fan les reserves, de manera que, anant com anam, podria ser que hàgim de tornar a obrir la bossa per eixugar les llàgrimes de cocodril dels hotelers.

“Tenim mala peça al teler. Si no apugen els sous i les pensions, aviat la gent haurà de pesar-s’ho abans d’anar al mercat”

 

I la nostra cultura…? Què és això? Doncs si hem de fer cas al que protegeix i ajuda el Govern de les Illes Balears, serà allò de Los Cuarenta Principales, o alguna cosa semblant. Mentre l’ús de la nostra llengua, eina principal de la cultura, va perdent força de cada dia, als carrers de Palma ja és una raresa sentir-la parlar; la colonització espanyola és cada cop més forta. I aquí vull fer un incís: l’altre dia, una persona m’acusava de ser un radical antiespanyol; tal volta és veritat, a mi em cauen bé els asturians, els gallecs, els càntabres, els navarresos, els riojans, els castellans d’ambdues castelles, els extremenys, els andalusos, bascs i catalans per descomptat, murcians, valencians, canaris i, fins i tot, els madrilenys o els habitants de les places de sobirania; però aquells espanyols que m’imposen la bandera i la llengua del seu imperi no són sants de la meva devoció.

Mentrestant, entre l’augment de preus dels carburants i de l’electricitat, i la manca de subministraments bàsics, sembla que hem entrat en una espiral sinistra. La inflació no s’atura arreu del món i els governs es mostren impotents a l’hora de posar fre a la golafreria de les grans empreses i dels bancs, que augmenten els seus beneficis sense mesura. Bé ho saben sinistres personatges com José María Aznar o Felipe González, per anomenar-ne un de cada partit dels que han governat.

Solucions? Poques i traumàtiques. Reduir el consum? Mala cosa. Imaginau que durant una setmana tota la gent del món es posàs d’acord i deixàs de consumir Coca-Cola (per citar un exemple d’entitat poderosa), qui en sortiria nafrat? És clar que serien els treballadors de l’empresa i els repartidors. Els amos seguirien amb el seu ritme de vida com si res i, encara, tal volta, demanarien que es rescatàs l’empresa amb doblers públics, tal com va passar a l’Estat espanyol quan governava en Rajoy.

Tenim mala peça al teler. Si no apugen els sous i les pensions, aviat la gent haurà de pensar-s’ho abans d’anar al mercat. I cada cop que es parla d’augmentar els ingressos de la classe mitjana, els empresaris diuen que no poden suportar una càrrega salarial tan elevada. Pel que fa a les pensions, si els bancs tornassin els doblers que es van embutxacar, el problema no quedaria resolt, però s’alleujaria força. De qualsevol manera em sembla que no plourà d’aquest tro.

Per a mi, en el futur es dibuixen dos escenaris, i cap dels dos m’agrada: o una revolució de caràcter comunista, o l’aparició d’algun líder, o alguna lideressa, que arrossegui la gent rere les seves proclames demagògiques. D’això en tenim molts exemples, basta repassar una mica la història. 

darreres notícies

et pot interessar