25.3 C
Felanitx

setmanari d'interessos locals

Dissabte, 21 maig 2022

Ara diuen que Felanitx, la localitat que dona nom al municipi, està despertant de l’ensopiment quasi ancestral iniciat quan l’esclafit turístic dels anys seixanta del segle passat desplaçà l’interès d’especuladors i negociants de qualsevol pelatge vers la vorera de mar i després, un cop devastada la costa, convertir les Illes en un immens parc temàtic. I si la localitat de Felanitx està sortint de la migdiada és, segons diuen, gràcies a la compra de cases del poble per part d’estrangers, sobretot alemanys. Unes cases que llavors, com a norma general, solen ser restaurades amb cura i força respecte a l’arquitectura tradicional.

“Sembla que l’allunyament dels polítics de la realitat diària de la gent és un assumpte que ja ve inclòs en el contracte”

 

Benvinguda sigui aquesta tendència si serveix perquè el nucli de Felanitx perdi el seu aspecte de ciutat decadent, mig arruïnada i deixada de la mà de déu i dels homes; sempre serà millor sortir al carrer i veure cases ben endreçades i habitades per gent respectuosa, que assistir al trist espectacle de la mort d’un poble. Però Felanitx, com gairebé totes les localitats de la Part Forana, pateix unes mancances que es van agreujant dia a dia. Per exemple, l’excés de cotxes, o la manca d’espai per als cotxes, si ho voleu veure des d’un caire diferent. Jo, que visc a sa Creu Nova, som testimoni dels embussos que munten cada dia, sobretot a l’hora que els picapedrers i altres feiners arriben al poble, procedents de la banda de Santanyí. A més, crec que no hi ha cap habitant de la ciutat que no conegui les dificultats que hi ha per aconseguir un forat on deixar el cotxe sense haver de passar pena de trobar-lo amb els efectes d’alguna gran verrada.

I, sense voler-ho, he començat en positiu i ja som al capítol dels greuges. Abans d’entrar-hi de ple, vull deixar a l’aire una pregunta a tots els felanitxers que em llegiu: quants regidors, o regidores, del nostre ajuntament coneixeu que resideixen al nucli de Felanitx? Us aportaré la meva resposta, deixant clar abans que no sé on viuen tots els membres del consistori, però puc dir que entre els que prenen decisions i els caps dels partits de l’oposició, no en sé cap ni un que hi habiti. Tal volta, com supòs que diran ells, això no té gens d’importància, tots són regidors de tot el municipi. Això no obstant, tal com cantava l’uruguaià Quintín Cabrera, «les ciutats són llibres que es llegeixen amb els peus», i vet aquí una nova pregunta, dirigida aquest cop, als edils de Felanitx: quantes soles de sabates heu gastat trescant els carrers del poble que us ventau de representar? Una anècdota que defineix la situació de desinterès dels polítics locals vers els assumptes que afecten el poble, la podeu trobar a la premsa escrita d’avui, dilluns, dia en què estic posant en ordre aquestes ratlles: tots els diaris parlen de les fires que hi hagué ahir arreu de Mallorca: Sóller, Pollença (fira del vi), Campanet, Son Carrió, Campos (fira de les vaques)… Cap menció per a la fira de Felanitx, «ciutat del vi i de la cultura». Em deman si el nostre ajuntament, tan preocupat pel comerç local que es gasta quantitats de doblers en campanyes inútils de promoció, com penjar fotos dels comerciants als fanals dels carrers del poble, ha fet algun esforç per a promocionar la fira. Si ho han fet, que baratin de publicista.

Sembla que l’allunyament dels polítics de la realitat diària de la gent és un assumpte que ja ve inclòs en el contracte. D’altra manera, com pot ser que na Francina Armengol encara parli de la «gallina dels ous d’or» referint-se al turisme, tal com ho va fer la setmana passada al Parlament? (La vaig escoltar per IB3, amb aquestes orelles peludes que la natura tingué l’antull d’atorgar-me). Si aquesta gallina encara fa ous, ni tan sols són de plom, que valdrien alguna cosa, són ous ben nials. Tal volta l’honorable presidenta no llegeix els diaris, o els seus assessors no la informen del que passa al carrer, o només veu el món pels ulls dels hotelers i empresaris forasters. No s’ha assabentat de les queixes dels veïnats del barri de Santa Catalina, afectat d’una gentrificació brutal. Ni tampoc de les dels residents de s’Arenal que, a hores d’ara ja estan farts dels renous, sexe i alcohol als carrers, ocasionats pels pocs turistes que fins ara han arribat, i amb vertader pànic per quan es compleixin les previsions d’arribades massives que estan previstes.

També hauria de parlar de les arribades al port de Palma dels megacreuers, vertaderes ciutats flotants, de les quals encara no sabem on aboquen els fems que produeix tan gran quantitat de gent, de manera que ho deixaré per a una altra ocasió. Em sembla que, d’ocasions per parlar-ne, no en mancaran.

darreres notícies

et pot interessar