15.3 C
Felanitx

setmanari d'interessos locals

Dissabte, 4 desembre 2021
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email

Me pareix beníssim que cadascú cregui allò que més li convé i que recomani la lectura dels treballs dels seus autors preferits, com fa en Joan Círia en el seu article de la setmana passada. Però també trob de justícia contar-vos què m’ha passat amb la musicòloga Duran.

Duran va publicar —l’any 2015— Voleu sales?, un treball d’investigació sobre la pervivència i recuperació d’aquest cant, que resulta ser un llibre carregat de falsedats, equivocacions i informacions distorsionades.

Jo mateix vaig ser un dels molts informadors orals amb qui va comptar, i en diverses ocasions no va transcriure el meu testimoni; falta gravíssima, la de no respectar la paraula d’un informador. Tant és així, que va posar en boca meva que «l’Ajuntament de Felanitx ens dona [als Salers de Felanitx] una petita subvenció, de manera informal» (sic). També escriu, per exemple, que la tonada de ses Sales enregistrada l’any 1970 en el disc de la Fundació Mossèn Cosme Bauçà és la de Calonge, i publicada —segons ella— dos anys més tard. I no anomena la partitura que Baltasar Samper recollí a Felanitx l’any 1927, publicada en el volum VII dels Materials. I assegura que els rollets són semblants a uns donuts, per posar quatre exemples del rigorós treball.

A més, el llibre de Duran, fa portada una fotografia que jo vaig cedir a Ramon Rosselló Vaquer —que mai ha citat a les seves publicacions la meva cessió—, qui no sé com va identificar de manera errònia com els salers de Cas Concos de 1942, quan realment són els de Son Mesquida de l’any 1945 o 1946, sense saber corregir l’equivocació d’en Ramon.

Per deixar constància de com eren i funcionaven realment els estols de salers en el terme de Felanitx —i degut a tot el material que jo havia anat recollint i no havia cedit a la senyora Duran—, vaig presentar una comunicació a les V Jornades d’Estudis Locals de Felanitx, el mes de febrer de 2020. I vaig fer referència a tots els estols que recorrien el nostre terme, especialment els de s’Horta, Son Nadal, Can Miot, So n’Herevet, Son Mesquida, Son Burguera i dos a Son Negre, tots ells omesos en el llibre de Duran, que només cita els de Cas Concos, es Carritxó i Son Valls.

I curiosament, de llavors ençà, la senyora Duran té bloquejada l’amistat que teníem a les xarxes socials. Ho trob més una ninada que no un fet d’una persona tan culta i amb uns fets tan elegants com vol suposar en Círia, però ja està bé.

Benhaja si en Círia està content de la troballa de na Duran; i benhaja si ell troba que li ha d’alabar tant els seus treballs! • Tià Guingaia

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email

darreres notícies

et pot interessar