17.6 C
Felanitx

setmanari d'interessos locals

Divendres, 22 octubre 2021
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email

El temps de tardor arriba inesperadament. Hi ha lluna plena i els seus ulls fitoren les aigües des Riuetó amb fils daurats sobre les aigües de plata. Moment idíl·lic per al poeta. Per fer sorgir les sirenes, les dones d’aigua, na Maria Enganxa. Per al cant dels aedes, els cantors professionals de l’època grega que mossèn Alcover va fer ressorgir amb el mite de “La deixa grega”, el mite de Nuredduna. La deixa de la civilització grega que Nuredduna va saber albirar, abraçada a la lira des de la cova d’Artà, entrellucar l’avenir del futur, mentre el seu poble feia sacrificis humans.

Aristòtil diu en la seva Poètica: “Allà on no arriba la història, hi pot arribar la poesia”. Ens ho explica la Manuela Alcover, en el seu estudi i llibre Nuredduna. El gran mite de Mallorca, de l’editorial Lleonard Muntaner: “L’obra del poeta no és de referir les coses esdevingudes, sinó coses que haurien pogut esdevenir-se. Poetes i profetes posseïen el do de la revelació: els primers respecte envers els fets pretèrits, els segons albirant allà que havia d’esdevenir.” 

“El mythos és un relat, una paràbola, una llegenda, una al·legoria, narracions carregades de poesia i de sacralitat, una explicació simbòlica dels fonaments de la vida social”

 

El mythos és un relat, una paràbola, una llegenda, una al·legoria, narracions carregades de poesia i de sacralitat. Segons alguns autors, consideren que té la funció de resoldre la perplexitat que inquieta l’ésser humà, una ancestral experiència del món, una explicació simbòlica dels fonaments de la vida social. Així s’explica l’origen d’una nació, d’un poble, d’unes estirps, els mites referents als herois fundadors. 

“La deixa del geni grec” del poeta Miquel Costa i Llobera, que ens parla del mite de Nuredunna, fou escrit —ens diu la Manuela Alcover— en un període gloriós de les lletres catalanes, en una veritable cruïlla cultural, durant la transició entre el Modernisme i el Noucentisme, un moment d’intercanvi fecund entre Mallorca i Catalunya. 

Quan hi ha un buit, un forat, quan la identitat dels pobles de tants segles s’esfilagarsa. Aquells moments de la història, en què s’intenta reconstruir per a la ciència, a través d’excavacions, de recerca de documents antics; o amb la pintura, l’escultura, l’escriptura i la poesia i la música per a l’art. La recerca del període de naixement de les nacions europees, va carregada de visió nacionalista perquè en l’ època del vuit-cents moltes d’aquestes nacions estaven fragmentades. Serà també el moment gloriós per a la literatura catalana, l’inici d’una gramàtica o d’un diccionari i una “Oda a la Pàtria”.

La recuperació o refundació dels Jocs Florals a Catalunya el 1859 amb la vocació d’una edat mitjana idealitzada, els primers Jocs Florals de Mallorca a Felanitx, el Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, la recopilació de la música folklòrica tradicional feta pel musicòleg Pere Noguera amb l’estudi del Cant de la Sibil·la… Els mites de la historia de Catalunya: l’Onze de Setembre, Pau Claris i la Guerra dels Segadors, Jaume I. 

Els mites també tenen molt a veure amb els somnis. El teixit d’una història que, com diu Aristòtil: “Allà on no arriba la història, hi pot arribar la poesia”. El do de la revelació del poeta de “referir-se a les coses o fets que haurien pogut esdevenir-se”. 

Muriel Casals, l’activista, presidenta d’Òmnim, no era poeta, era economista. Ara seria a la presó, va morir massa prest sense veure el somni. Les seves frases “No som aquí per buscar un somni, nosaltres som el somni!” i “Serem invulnerables si estem junts, no hi ha tribunal que ens tombi” han estat massa vegades oblidades pels mateixos independentistes. 

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email

darreres notícies

et pot interessar