14.8 C
Felanitx

setmanari d'interessos locals

Dimecres, 30 novembre 2022
Bartomeu Massutí Ballester, enginyer aeronàutic
Bartomeu Massutí Ballester, enginyer aeronàutic

En Bartomeu Massutí Ballester (Portocolom, 1989) va estudiar l’Enginyeria Superior d’Aeronàutica, equivalent a grau i màster en l’actualitat, a la Universitat Politècnica de Catalunya. El cinquè i darrer any d’estudi, va decidir traslladar-se a Alemanya, a la Universitat de Stuttgart. Això va significar l’arribada de tota una sèrie d’oportunitats d’aquestes que, com ell bé diu, no es poden deixar passar. Ara, amb els peus a Mallorca i el cap a l’espai, en Tomeu realitza des de casa una tasca a anys llum d’aquí. És el primer cop que el setmanari viatja, a través d’un felanitxer, tan enfora. Gaudiu del vol.

Vàreu fer l’ESO a l’institut de Felanitx. Ja sabíeu que volíeu ser enginyer aeronàutic, llavors?

Sabia que m’agradava la ciència, la tecnologia i tenia molta curiositat per entendre millor tot el que estava relacionat amb l’espai. Saber a què vols dedicar la vida quan tens quinze anys és complicat i crec que no ho tenia clar llavors. La carrera d’Enginyeria Aeronàutica senzillament va ser l’eina que vaig triar per donar resposta a aquesta necessitat d’aprendre més sobre el que m’interessava.

Per què decidiu partir a fora? Cercàveu oportunitats, créixer en l’àmbit, conèixer món…

Un poc de tot. Partir a fora implica moltes coses: demanes a la família que faci un esforç econòmic important, et separes de les persones que estimes: parella, familiars, amics… deixes d’assistir a moltes activitats socials del teu poble i, en definitiva, et fan sortir de la zona de confort. Totes aquestes coses que en el moment de partir es presenten com a dificultats, amb el pas dels anys t’adones de com són de necessàries per créixer com a persona, millorar professionalment i entendre millor la societat.

Què amaga un estudi tan particular com aquest?

Totes les carreres són particulars i no crec que aquesta sigui més especial que d’altres. El nivell d’exigència era alt i anar curs per any requeria constància, moltes hores d’estudi i fer pinya amb els companys. Aquests han estat fonamentals per fer que la vida a fora fos més agradable i per tenir èxit amb l’estudi i més tard en la carrera professional. Quant als continguts del currículum, parlant dels anys 2007 a 2012, els primers dos anys se centraven a adquirir les eines matemàtiques i els coneixements de ciència bàsics per a qualsevol enginyeria. A partir de llavors, les temàtiques són més aplicades: aerodinàmica, navegació aèria, disseny d’aeroports, aeronaus, vehicles espacials i totes les tecnologies associades. L’últim any em vaig especialitzar en l’àmbit espacial.

Vàreu realitzar la tesi doctoral allà, a Alemanya. Ens podeu contar una mica de què va?

Deixa’m contextualitzar-ho primer. Per posar un objecte en òrbita al voltant de la Terra és necessari accelerar-lo molt i, com a referència, queda’t amb la dada que l’estació espacial internacional està fent voltes a uns 7,8 quilòmetres per segon. Llavors, per tornar els astronautes a la superfície terrestre i que l’aterratge sigui suau, hem de reduir aquesta velocitat. La Terra té una atmosfera prou densa perquè ens faci la major part de la feina, tot i que té unes conseqüències. L’impacte de les naus amb l’atmosfera a tanta velocitat provoca que l’aire envoltant i la mateixa nau s’encalenteixin molt. En algunes ocasions, algunes parts de la superfície de la nau poden arribar a més de 3.000 °C i l’única manera de mantenir la integritat del vehicle i de les persones a dins és protegir-lo amb uns materials especials que són capaços de dissipar molt bé tota aquesta calor i evitar que n’entri cap dins la nau. Entendre de manera precisa el comportament d’aquests materials durant l’entrada a l’atmosfera és molt important per dissenyar correctament aquests sistemes de protecció tèrmica. D’això tracta la meva tesi.

Sense paraules… però amb moltes preguntes! Com entrau al món laboral?

Un dels mecanismes més estesos a Alemanya per finançar estudiants de doctorat és la participació en projectes de recerca i desenvolupament tecnològic en col·laboració amb la indústria i altres centres de recerca de tot el món, i d’aquí que la primera feina fos com a investigador associat a la Universitat de Stuttgart. Aquesta primera feina va ser una d’aquestes oportunitats úniques que es presenten i que vaig decidir agafar i mai me’n penediré. Quan vaig acabar el doctorat, vàrem decidir amb la meva parella formar una família a Mallorca, decisió tant encertada personalment com compromesa professionalment de primeres. Vaig continuar un temps com a consultor autònom en dos projectes que tenia començats a Alemanya en l’àmbit espacial i llavors vaig treballar per a Air Europa com a enginyer dins el departament de manteniment de l’aeronavegabilitat dels avions.

Ara sou enginyer a Open Cosmos. Quina és la vostra labor allà?

Pocs mesos després d’haver nascut en Pere, el meu fill, i en plena pandèmia, se’m presenta una altra d’aquestes oportunitats que són massa difícils de rebutjar. Es tracta de treballar per a una start-up que dissenya, fabrica i opera petits satèl·lits (d’uns pocs quilos i de la mida d’un microones), i tot això des de casa. Estic al departament de futures missions i les dues tasques principals són la realització d’estudis de viabilitat de les missions que se’ns encomanen i definir les activitats d’R+D (Recerca i Desenvolupament) que es duran a terme els pròxims anys i assegurar-ne el finançament.

“Un dels casos d’ús en què hem col·laborat recentment i que ens toca de més prop als felanitxers és el de la cartografia de les praderies de posidònia a les costes de les Balears mitjançant imatges per satèl·lit”

 

Quins projectes heu duit a terme?

Des del 2021, hem llançat dos satèl·lits que donen serveis de connectivitat a equips que es troben en zones remotes i sense accés a la xarxa terrestre d’internet. En pocs dies en llançarem un altre per demostrar nous sistemes de navegació per satèl·lit i abans d’acabar l’any llançarem el primer satèl·lit d’observació terrestre de tota una sèrie que s’hi afegiran el 2023 i els anys vinents. En el cas dels satèl·lits d’observació terrestre, tenen càmeres capaces de fotografiar la superfície terrestre amb una resolució d’entre 2 i 5 metres pensades per millorar els serveis de gestió territorial i mediambiental, de processos industrials i dels efectes del canvi climàtic, entre d’altres. Un dels casos d’ús en el qual hem col·laborat recentment i que ens toca de més prop als felanitxers és el de la cartografia de les praderies de posidònia a les costes de les Balears mitjançant imatges per satèl·lit.

I tot això, ho feis a distància. És increïble…

És impressionant com ha canviat de ràpid la mentalitat de molta gent en favor del teletreball. La meva posició és de les més senzilles de convertir en teletreball. A mi em sorprenen més els companys que executen campanyes senceres de tests de laboratori a milers de quilòmetres de distància i sense haver tocat el satèl·lit en cap moment, o els que operen els satèl·lits en òrbita des del mòbil prenent un cafè davant la mar.

Com reaccionen els felanitxers i felanitxeres a la vostra tasca?

El sector espacial està creixent molt i ja no està únicament en mans de grans potències econòmiques. La digitalització i la miniaturització de l’electrònica ha reduït molt els costs d’accés a l’espai i s’està democratitzant. Tenc la sensació que fa quinze anys a la gent li costava més entendre que partís a aprendre a fer avions, com deien, que no ara que faig satèl·lits, i això diu molt de com la societat està prenent cada vegada més consciència de la importància que tenen totes aquestes tecnologies en la qualitat de molts de serveis que utilitzam cada dia i que l’interès dels joves per aquest sector és molt alt.

A què aspirau?

Vull contribuir, per poquet que sigui, a millorar el món que ens hem trobat i el que es trobaran les generacions futures. Això implica donar el millor de mi, tant dins com fora de la feina.

darreres notícies

et pot interessar

Jo sí, la resta no