25.3 C
Felanitx

setmanari d'interessos locals

Dissabte, 21 maig 2022
Tomàs Picornell Roig. Músic. Professor de Clarinet al Conservatori Superior de Música de les Illes Balears. Títol Superior de Clarinet al Conservatori Superior de Saragossa
Tomàs Picornell Roig. Músic. Professor de Clarinet al Conservatori Superior de Música de les Illes Balears. Títol Superior de Clarinet al Conservatori Superior de Saragossa

La serietat és massa seriosa per no fer-li broma, diuen. I amb l’ensenyament, en certa manera, també passa una mica això. Què és allò que fa que l’aprenentatge funcioni: la rigidesa i la constància, o la improvisació i la diversió de qui aprèn sense esperar un resultat concret? Per a Tomàs Picornell Roig (Felanitx, 1970), professor de clarinet al Conservatori Superior de Música de les Illes Balears, quan es tracta de música, tot depèn de l’objectiu. No hi ha pas una sola manera de viure i entendre la música, sinó que cadascú en gaudeix així  com vol. Ara, això sí, de necessitar-la, no se’n salva ningú. “Què faríem sense la música?”, es demana el felanitxer. Ell ho té clar: “Tornaríem locos”. És per això que, lluny d’arriscar-se a ser partícip d’aquesta bogeria, ell viu i fa viure la música de les dues maneres: amb la disciplina i el rigor que es respira als conservatoris, i amb la senzillesa i la llibertat de qui, per simple amor a l’art, vol que formi part d’ell d’una manera o altra.

Diuen que un neix o no neix per ser músic. Considerau que en el vostre cas és una vocació?

Sí. Record que de ben petit, a ca la meva padrina jove, ja muntava bateries amb poals i intentava fer música d’una manera instintiva. De fet, com que ella era campanera, em va apuntar a música a Campos. I així va començar tot…

Com va ser el camí cap al conservatori?

A la meva època d’estudiant existia el pla d’estudis 66. Aquest pla d’estudis tenia la facilitat i l’oportunitat de preparar-te tot el curs de manera lliure i després anar pel juny a examinar-te al Conservatori. Vaig estudiar clarinet a l’Escola de Música Pare Aulí amb el gran mestre i amic Pere Siquier fins a 4t de Professional. A 5è de Professional ja vaig fer la prova d’accés per anar a estudiar al Conservatori de Palma.

“Imaginau un món sense música amb totes les varietats que té… Amb tots els problemes que hi ha per tot el món, si llevàssim la música tots trabucaríem”

 

No sembla fàcil… 

En el meu cas, va ser especialment complicat a partir dels 18 anys, ja que mon pare no volia que fos músic i em vaig haver de pagar tota la carrera del Superior jo (el que vendria a ser la universitat). Aquesta circumstància va ser dura perquè llavors no existia encara el Conservatori Superior de Palma i havia d’anar a la Península cada setmana. Va ser una època difícil però que no em pened gens d’haver fet i que ara tornaria a fer sense cap dubte. Per a mi la música és part de la meva vida.

També teniu un projecte musical personal. Com és que un músic professional del Conservatori decideix emprendre una iniciativa així?

Després de tants d’anys fent classes de clarinet i concerts de música clàssica per totes les Illes, la Península, Europa i Japó, vaig voler fer arribar la música a molta més gent, especialment als nins i nines, d’una manera més propera i engrescadora per a ells. Per això, a l’octubre de 2007, vaig crear la companyia Arsis Produccions Musicals, amb la qual ja hem fet més de 1.500 funcions.

Quina és l’essència d’aquesta proposta? Què cerca?

A les nostres creacions utilitzam la música com a element bàsic amb el suport d’altres manifestacions artístiques: teatre, pintura, dansa… Amb tot això, som capaços d’aconseguir que els més petits entenguin i estimin la música.

En certa manera, es tracta d’unir diferents formes d’art. Teniu, també, vocació per vessants com el teatre o la pintura?

Jo no havia fet mai d’actor, ni havia escrit cap guió, ni sabia res de vestuari, ni d’escenografia, però la veritat és que quan tenc una idea o un projecte no hi ha res que em faci por i em tir de cap a la piscina. He anat aprenent segons les necessitats.

Per a qui estan pensats els vostres espectacles?

Tots els espectacles van dirigits a un públic familiar. N’hi ha que estan pensats per als més petits, com ara Miquetes i cançons, i d’altres per a tots els públics com és el cas d’Un quixot de cine, on també els pares i mares s’ho passen molt bé. Els que varen assistir dia 9 d’abril a l’Auditori del Conservatori de Felanitx encara deuen riure…

Ho enfocau com una manera de difondre la música o la finalitat és una altra?

És una manera original i divertida d’apropar la música als infants. Els nostres espectacles també arriben molt sovint a les escoles, d’aquesta manera els donam a conèixer a molts de nins i nines que per motius diversos no van a teatres o auditoris.

Sembla un enfocament totalment diferent del dels conservatoris, en general caracteritzats per un to més rigorós que no pas lúdic.

Bé… intentaré aclarir les diferències que crec que hi ha. D’entrada, trob que tots els nins i nines haurien de fer música perquè a través de la música tenen un canal d’expressió potent i necessari. Imagina un món sense música, amb totes les varietats que té… Amb tots els problemes que hi ha al món, si llevàssim la música tots trabucaríem. Ara bé, no tothom ha de ser músic professional. Per això existeixen diferents maneres de fer o d’estudiar música. 

Quines són, segons la vostra concepció, aquestes maneres?

Per una part, hi ha els conservatoris que són uns centres pensats per formar músics professionals. Per això s’ha de complir una programació i assolir uns objectius sense concessions. És una de les carreres més llargues (per no dir la més llarga), ja que són quatre anys d’estudis elementals, sis anys d’estudis professionals i quatre d’estudis superiors. En total, una carrera de catorze anys. Per això és molt important recordar que tots els que estudien a un conservatori han de practicar cada dia amb un nivell d’exigència que ha d’anar augmentant curs a curs. La constància és molt important. Per una altra banda, hi ha les escoles de música. Aquests centres (igual d’importants que els conservatoris), estan pensats per estudiar música d’una manera més lúdica, sense una exigència per seguir una programació en un temps determinat. D’aquesta manera, vas estudiant música al teu ritme, sense cap tipus de pressió.

D’acord amb tot això, quines qualitats trobau que ha de tenir un bon músic?

La veritat és que hi ha gent amb més facilitats i condicions que d’altres per a la música, però el més important és la constància i l’exigència amb un mateix per anar millorant.

És necessària la música per a la societat?

La música a la nostra societat no és necessària, és imprescindible. Els nins i nines avui dia estan cada vegada més enganxats a la tecnologia (mòbils, tauletes, videojocs…) i xarxes socials, que segons la meva opinió no aporten res en absolut, tot el contrari. La música, en canvi, els aporta molt: els dona seguretat emocional i confiança;  a l’etapa infantil, el llenguatge es veu estimulat; millora la concentració i la capacitat d’aprenentatge de les matemàtiques, per exemple, i potencia la memòria. Per això, animaria a tots els pares i mares que ofereixin als seus fills la possibilitat d’aprendre música.

darreres notícies

et pot interessar