14.8 C
Felanitx

setmanari d'interessos locals

Dimecres, 30 novembre 2022
Magí Andreu Vicens Méndez. Fisioterapeuta especialista en esportiva i osteòpata
Magí Andreu Vicens Méndez. Fisioterapeuta especialista en esportiva i osteòpata

Si sou més o menys seguidors de la màxima categoria del futbol espanyol masculí, haureu sentit a parlar d’en Magí Andreu Vicens Méndez (Felanitx, 1984). Ja són una sèrie d’anys els que fa que el felanitxer vesteix, com a membre del club, la camiseta mallorquinista. Ell no és qui marca els gols, potser això fa que la seva cara no surti tant a la pantalla, però la seva figura dins l’entitat és imprescindible. En Magí, com passa a molts de professionals, es va començar a interessar per la fisioteràpia quan li va tocar viure-la de prop; aquest pic, però, essent ell el pacient. Des de llavors, viu i gaudeix la seva feina sense deixar de ser conscient de la importància que aquesta ocupa a la vida dels altres. Tot això ho fa mentre manté ben vives les seves arrels i aporta el seu granet d’arena al poble, compartint aquí la seva passió per l’esport.

Sempre heu volgut ser fisioterapeuta?

No. Amb 17 anys, quan feia batxiller, no tenia clar cap on anar, i per obrir-me el màxim de portes possibles, vaig triar el batxillerat cientificotècnic. Amb el curs avançat i arran d’una lesió, vaig haver de ser tractat per un fisioterapeuta i va ser quan va començar a despertar el meu interès; el que no sabia era que la via d’accés per estudiar fisioteràpia no era la que havia triat, i per mala sort l’única solució que hi havia era repetir curs. Aquí sí que ho vaig tenir tan clar que no vaig dubtar a tornar a començar i esperar un any més.

Més tard, us especialitzau en osteopatia. Per què?

Així és. Durant la carrera fas estades clíniques a diferents llocs on tens diferents tutors, i vaig tenir la sort de coincidir amb alguns d’ells que també eren osteòpates. Vaig quedar molt sorprès de tot el que vaig aprendre. Per a mi varen ser una gran referència i des d’aquell moment vaig decidir que em valia la pena estudiar cinc anys més.

“El fet de sentir que pots ser una part important en el procés de recuperació d’una lesió d’un pacient, en què en veus de molt a prop l’evolució i reps per la seva part agraïment, és molt satisfactori”

 

Quan entrau de ple al món laboral?

Quan vaig acabar la carrera, vaig començar l’especialitat en fisioteràpia esportiva. Aquell mateix any, em varen oferir ser el fisioterapeuta del C.E. Santanyí, club en el qual vaig estar una temporada. Després em cridaren del C.E. Felanitx, on vaig estar quatre anys com fisioterapeuta a Tercera Divisió.

Com vàreu arribar a fer feina al RCD Mallorca?

La meva primera feina va ser a Aspace, a Palma, un centre especialitzat en paràlisi cerebral. Allà vaig estar-hi quatre anys. A aquella feina hi vaig accedir gràcies a les pràctiques que vaig realitzar allà durant la carrera. Em va passar el mateix cursant l’especialitat en esportiva, quan, gràcies a les pràctiques, vaig conèixer el responsable de l’àrea de fisioteràpia del Reial Mallorca, Vicenç Marí, qui, a més, tenia un centre de fisioteràpia esportiva, Fisiosan, pel qual em va contractar. Allà hi vaig estar nou anys. Durant aquells anys em va donar l’oportunitat d’entrar al club. Això va ser un cop important per a mi, ja que des de ben petit el meu pare em va transmetre el sentiment mallorquinista, i per a mi poder ajuntar la meva professió amb el sentiment de club ha estat un somni complit.

Fa molts anys que hi sou fent feina? Contau-nos un poc la vostra trajectòria allà.

Ara fa deu anys que som al club. Els sis darrers com a responsable de l’àrea. Han estat uns anys de molts de canvis: diferents propietaris, directors esportius, entrenadors… Hem arribat a competir a tres categories diferents i hem viscut dos descensos i tres ascensos de categoria.

Hi ha oportunitats, en aquest sector, al municipi de Felanitx?

Feina com a fisioterapeuta n’hi ha, sobretot a l’àmbit privat; però sí que és ver que la figura del fisioterapeuta als clubs esportius de nivell amateur encara no està gaire enraigada.

Què ens manca?

Pot ser un canvi de mentalitat i veure la figura del fisioterapeuta com un més de l’equip tècnic, com podria ser l’entrenador o preparador físic.

La gent valora realment la feina que fa un fisioterapeuta? Supòs que, a un club històric com el Mallorca, és més bo de fer sentir-s’hi valorat.

Sí, crec que sí, i cada vegada més. Són molts els pacients que acudeixen al fisioterapeuta abans que al metge quan tenen una molèstia o un problema físic. En el meu cas en concret, crec que sí, el fet de ser fisioterapeuta d’un club de Primera Divisió fa que sigui més fàcil que la gent et conegui més.

Creis que us valorarien igual, si féssiu feina a un club de categoria inferior?

Imagín que, com en totes les feines, el fet de tenir determinada posició laboral fa que et valorin més, però jo sempre dic que per a mi el més important no és el fet d’haver arribat on som, sinó tot el camí que he hagut de fer per arribar-hi. Amb això vull dir que hagués pogut fer el mateix camí i no arribar a aquest objectiu i seguiria sent el mateix professional.

Quins secrets amaga la vostra professió portes endins?

El fet que aquesta professió es dugui a terme en una situació tan íntima i on es romp la barrera física, fa que molts de pacients se sentin còmodes i pràcticament et “confessin” els seus secrets. Podria dir que sé moltíssimes coses de la gent amb la qual tract (riu).

Heu arribat a establir bons vincles al món de l’esport? Com són aquests vincles?

Sí. No és una feina normal. Estàs examinat constantment i el fet de competir cada setmana fa que es generi una tensió en molts moments de la temporada que augmenta la unió del grup. La feina a un club professional requereix molta dedicació. Són moltes hores d’entrenament, viatges, concentracions i pretemporades que fan que els vincles siguin molt forts. De fet, alguns dels meus grans amics han sortit del futbol.

Què és allò que més us agrada de la vostra professió?

És una professió molt personal, on crec que és necessari empatitzar amb el pacient per entendre el que li passa. El fet de sentir que pots ser una part important en el procés de recuperació d’una lesió d’un pacient, en què en veus de molt a prop l’evolució i reps per la seva part agraïment, és molt satisfactori.

Seguiu l’esport de ca nostra? Us agradaria acabar fent feina per aquí algun dia?

I tant que sí. Fa vuit anys que som directiu del Club Esportiu Felanitx. Som un grup d’amics que va agafar el club i ens serveix d’excusa per ajuntar-nos, passar una bona estona i gaudir del nostre futbol i la nostra gent, tot i els mals de cap que això suposa. M’agradaria tornar al poble. De fet, tenc molt clar que la meva pròxima estació és muntar una clínica a Felanitx.

darreres notícies

et pot interessar

Condemna en veu baixa