23.4 C
Felanitx

setmanari d'interessos locals

Divendres, 7 octubre 2022

Encara no fa massa anys, quan algú tenia trenta-tres anys es deia que tenia l’edat de Crist, com si el protagonista dels evangelis hagués tingut sempre la mateixa edat. A ningú li passava pel cap demanar-se si Jesús havia tingut alguna vegada disset anys, per posar un exemple, ni molt menys ens plantejàvem si feia les coses pròpies dels jovençans d’aquesta edat, és a dir, anar darrere les al·lotes o masturbar-se, i que em perdonin els beats i les beates: si Jesús de Natzaret tenia una naturalesa humana, cosa que assegura el dogma catòlic, devia tenir les inclinacions normals d’aquesta naturalesa; ser humà sense tenir les debilitats humanes seria jugar amb avantatges, i això no és propi de qui, a més d’home, també és Déu.

Bé, deixarem de banda la filosofia i anirem a la cronologia. Els trenta-tres anys que s’admeten com l’edat de Jesús quan fou crucificat surten d’un simple càlcul matemàtic, si ens basam en els evangelis anomenats canònics, els únics que accepta l’Església catòlica. Considerant que Jesús va néixer amb l’inici de la nostra era, que fins als trenta anys va portar una vida retirada a Natzaret, se suposa que fent de fuster, i que llavors, després de ser batejat al Jordà per Joan el Baptista —una cerimònia estranya estre els jueus— i haver dejunat una temporada al desert, amb les corresponents temptacions per part del dimoni, es va dedicar al llarg de tres anys a predicar la seva doctrina per Palestina, els comptes surten rodons: Jesús va morir l’any trenta-tres de la nostra era i tenia trenta-tres anys. Això ens ensenyaren i això hem de creure, si no volem caure en l’heretgia.

Però si acudim a la cronologia, ens trobam amb un detall que sembla que passà per alt als evangelistes canònics i a Dionís l’Exigu, el monjo que en el segle VI, per encàrrec del papa Hormisdes, establí la data del naixement de Jesús. Aquest detall és la data de la mort d’Herodes el Gran, l’any quatre abans de la nostra era. Aquesta incongruència cronològica desmunta la trama evangèlica de la visita dels mags d’Orient a Herodes i la matança dels innocents a Betlem. Davant una pífia d’aquest tenor, l’Església catòlica opta per donar la culpa a qui no es pot defensar, a l’Exigu, dient que el monjo es va errar d’una partida d’anys i que això no és res més que una anècdota sense importància. Així i tot, hi ha hagut investigadors que han volgut maquillar la pífia argumentant que sí, que Jesús va néixer abans de la mort d’Herodes i que va morir l’any 30, en comptes del 33. D’aquesta manera intenten, més o menys, salvar els mobles i es manté el relat evangèlic: Herodes fou un dolentot que matà tots els infants de Betlem i Jesús va morir als trenta-tres, la mítica edat de Crist.

“Amb tot aquest embolic de xifres, i considerant sempre que els evangelis conten la veritat, hem d’ubicar el naixement de Jesús entre els anys 12 i 7 abans de la data oficial marcada per Dionís l’Exigu”

 

Escorcollant una mica més les cronologies, ens trobarem que la data de l’any 30 per a la mort de Jesús és molt tardana, o Ell tenia més dels trenta-tres anys que sempre li han estat atribuïts. Resulta que els mags d’Orient, abans d’anar a adorar Jesús, passaren per Jerusalem a visitar Herodes; els evangelis canònics no fixen la data en què va succeir aquest fet, però el situen «algun temps després» del naixement de Jesús. Alguns dels evangelis apòcrifs són més explícits i parlen de l’arribada dels mags a Jerusalem dos anys després de la Nativitat de Betlem; per tant, ajustant molt les dates, hauríem de situar el naixement de Jesús vers l’any sis abans de la nostra era, però així descobrim noves incongruències. Josep i Maria anaren a Betlem per empadronar-se i, com que no aconseguiren posada, es refugiaren en una cova que servia d’estable; en tals circumstàncies no crec que suposi cap heretgia pensar que un cop passat el tràmit de l’empadronament retornaren a Natzaret, on tenien la residència. Considerant això, resulta que Herodes anava equivocat quan va ordenar la matança de les criatures de Betlem perquè Jesús es trobava ja a Natzaret. Considerant això, no té cap sentit l’avís de l’àngel a Josep i la consegüent fugida de la Sagrada Família a Egipte, car Jesús se salvava de qualsevol manera. I aquí, si m’he d’atendre al relat canònic, no puc estar sense denunciar la manca de solidaritat de Josep, que, avisat per l’àngel, va fugir amb la seva família per salvar el seu fill i va permetre la mort de la resta d’infants del poble. Coneixent el que havia de passar, el mínim que podria haver fet era avisar els seus veïnats, i muntar un corredor humanitari… es miri com es miri, és un fet de beat! Llavors resulta que Jesús va romandre amb la seva família a Egipte fins que un àngel (un altre cop, els àngels fent de missatgers) els va avisar de la mort d’Herodes. Però vet aquí que els evangelis canònics no especifiquen l’edat que tenia Jesús en aquella data. Sí que ens diuen que a l’edat de nou anys es va perdre i fou trobat al temple de Jerusalem debatent amb els doctors de la llei. Amb tot aquest embolic de xifres, i considerant sempre que els evangelis conten la veritat, hem d’ubicar el naixement de Jesús entre els anys 12 i 7 abans de la data oficial marcada per Dionís l’Exigu.

Aleshores, cal retornar a la primera pregunta: quina era l’edat de Jesús quan va morir? Si volem mantenir la xifra clàssica de trenta-tres, hem d’ubicar la crucifixió entre el vint-i-un i el vint-i-sis de la nostra era. I aquí ens trobam amb una altra qüestió: Ponç Pilat fou governador de Judea entre el vint-i-sis i el trenta-sis, la qual cosa fa gairebé impossible mantenir el relat evangèlic; cal un gran exercici d’enginyeria, i, així i tot, d’un cap o de l’altre, ens mancaran anys.

darreres notícies

et pot interessar

Raquel Vaquer Sunyer, investigadora en ciències marines

“Una àncora d’un vaixell d’uns quinze metres pot arrabassar una clapa de posidònia de 165 feixos”