15.3 C
Felanitx

setmanari d'interessos locals

Dissabte, 4 desembre 2021
Piano de manetes
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email

Ahir era la festa de les Verges i a molts d’indrets encara hi ha el costum de sortir, dia 20 a vespre, a cantar serenates. Antany, a Felanitx, la Banda de Música oferia un concert davant cal batle i quan aquest acabava es descomponia en set o vuit xarangues que, unes gratuïtament i altres cobrant, sonaven per tot el poble, a més de la gent que sortia amb instruments de corda o cantant, després de la preceptiva autorització del batle.

Fa una grapada d’anys que un grup de joves felanitxers formaren la Tuna Regalèssima i sortiren a recórrer el poble cantant i sonant davant les balconades i els portals de les cases, però fa uns anys ho deixaren anar.

Perquè no s’oblidi aquesta tradició, el nostre paisà Pep Lluís Munar, que fa uns anys va recuperar, ben esbucat i romput, el piano de maneta que en Toni Benet va dur a Felanitx devers l’any 1960 amb un viatge de bísties de pota redona que també havia comprat a Sevilla, i que amb feina i enginy ha fet que marxi, muntat damunt un remolc, dimecres a migdia anà davant la Sala i, una vegada demanat el corresponent permís al batle –com es feia abans–, a les 12 va fer sonar el piano amb la melodia d’un pas doble. D’allà es dirigiren a ca les monges de la Caritat i de la Providència. Es va fer a aquesta hora perquè la majoria de monges ja són molt grans i és millor que no el vespre. Ja l’horabaixa i vespre tornaren a sortir a voltar per la vila i pel port, fent sonar el piano davant algunes cases particulars, per no deixar perdre del tot una de les nostres tradicions que antany tingué molta nomenada. Encara perdura, això sí, el costum de menjar bunyols aquest dia i també per Tots Sants.

En Pep Lluís Munar, gran coneixedor i impulsor de la recuperació d’algunes de les nostres tradicions com són els Salers, ens ha contat que recorda que quan era al·lot el batle Munar va dir que ca seva era ca seva i cas batle era l’Hospici (si algú volia fer un regal ho havia de fer a l’Hospici, ja que ell no en va acceptar cap mai), per tant la música va començar a tocar davant l’Hospici, així com totes les xarangues i estols de músics, un costum que va perdurar durant anys. De fet, fins que es tancà l’Hospici, l’any 2012, la Banda anualment hi oferia el ’tradicional’ concert de les Verges.

A més, recorda perfectament com damunt un carro de treure les portadores de dins la vinya, estirat per una somera blanca i enramellat d’arbocera, hi havia el mateix piano de maneta i com el fill de na Tema, del carrer d’en Calderó, missatge d’en Toni Benet, ajudat d’una llanterna per veure-hi, canviava les cançons que sonaven davant l’Hospici.

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email

darreres notícies

et pot interessar