5.4 C
Felanitx

setmanari d'interessos locals

Divendres, 3 febrer 2023
Geometries de marès
Geometries de marès

La petjada etnogràfica i paisatgística del marès

A l’enyorat ramal del ferrocarril a Felanitx, en funcionament entre els anys 1897 i 1967, la primera estació des de la vila en direcció Santa Maria es deia «Canteras». En comptes de fer el trajecte natural entre Porreres i Felanitx, el tren s’anava endinsant a Son Mesquida fins que s’aturava devora un senzill edifici enmig del camp. Malgrat que alguns pagesos baixaven i pujaven a «Canteras», aquesta estació no responia a les necessitats dels viatgers: el tren s’hi aturava per omplir els vagons destinats a mercaderies amb tones i tones de marès, aleshores encara el material de construcció preeminent a Mallorca. L’activitat al voltant del marès no va definir tan sols el traçat de la línia ferroviària, sinó que també va tenir, i encara té, el seu lloc en la toponímia: els blocs arribaven de les pedreres de Son Rossinyol i Son Garau pel «camí de ses Pedreres», al final del qual hi havia l’estació.

Dins una cova de marès
Dins una cova de marès

 

A Felanitx i a gran part de Mallorca el marès és omnipresent. No pot ser d’una altra manera: ha estat el material de construcció pràcticament exclusiu durant més de set segles. Una àmplia disponibilitat —està present a la meitat del sòl de l’illa i és especialment abundant a la costa, la qual cosa ajudava en el transport— i la seva mal·leabilitat —que en facilitava l’extracció i la manipulació— varen ser les claus d’aquesta llarga hegemonia. L’extracció de marès a Felanitx està documentada des del segle XIV. En aquella època, el de les pedreres situades a la franja costanera entre Portocolom i Portopetro era especialment valorat. Una de les pedreres mediterrànies més cèlebres de l’edat mitjana, present als llibres d’obra de la Seu o la Llonja, era la de Cala sa Nau, d’on també s’extragué material per a una de les reformes del Castel Nuovo de Nàpols. Ho demanà expressament l’arquitecte a càrrec de la reforma, el felanitxer Guillem Sagrera, fill, per cert, d’un picapedrer, gremi del qual formaven part els trencadors de marès. També del nostre municipi és la famosa pedra de Santanyí, un marès d’alta qualitat abundant a la zona entre Portocolom i s’Horta, a l’interior.

“Tot i que hi ha diferents qualitats, com tant s’ha sentit a dir, el marès de sa Mola és tan xerec que de vegades el culpam de la degradació i despoblació del centre”

 

«Felanitx ha estat, i encara és, un dels municipis capdavanters en producció de marès», confirma l’arquitecta Catalina Salvà (Llucmajor, 1984), autora de Les pedreres de marès. Identitat oblidada del paisatge de Mallorca, editat per Lleonard Muntaner. Doctora en Urbanisme en la Línia d’Anàlisi i Ordenació del Paisatge a la Universitat Politècnica de Catalunya, on és professora, na Catalina afirma que «el 33 % del territori municipal és marès, i a la costa el percentatge arriba fins al 96 %». Segons el seu estudi, el 2019 hi havia al municipi sis pedreres de marès en actiu. D’inactives, n’ha comptabilitzat 71.

Marès, claror i fosca
Marès, claror i fosca
Marès, claror i fosca
Marès, claror i fosca

 

Preguntada sobre la varietat i qualitat del marès que podem trobar a Felanitx, na Catalina tot d’una recorda la feina al respecte que feu el geògraf campaner Guillem Mas Gornals, mort sobtadament el 2021. En Guillem va dur a terme una classificació tipològica del marès de Mallorca i del que es pot trobar a Felanitx. A part dels ja esmentats, el de la marina, famós durant l’edat mitjana, i la pedra de Santanyí, a Felanitx hi ha un altre tipus de marès que encara no hem mencionat: el tipus S, subtipus A, segons la piràmide creada per en Guillem. És el més antic mai explotat a Mallorca, format fa catorze milions d’anys: una pedra «blanca, fluixa i buidadissa», fent servir les paraules del geògraf, que es va deixar d’explotar en algun moment indeterminat del segle XX. És l’anomenat marès de Felanitx o de sa Mola. El material del qual estan fetes la majoria de les cases del centre de la vila.

El rastre de les pedreres de sa Mola

Hi poden haver dissensos entre els felanitxers, però en una cosa gairebé tothom hi està d’acord: el marès de sa Mola és xerec. Tot i que hi ha diferents qualitats, com tant s’ha sentit a dir, el marès de sa Mola és tan xerec que de vegades el culpam de la degradació i despoblació del centre. Na Catalina Salvà intenta matisar la condemna: «El principal defecte és que la humitat puja per capil·laritat, de baix cap amunt. A Llucmajor també ens passa, no és una cosa del marès de sa Mola», diu amb un somriure. «El marès és una calcarenita, uns sediments consolidats per ciments naturals. Com més ciment natural hi ha, més bona és la qualitat. El de sa Mola està poc consolidat, i per això diríem que és de baixa qualitat».

“el pla de restauració per a les pedreres estableix que s’han d’omplir de residus aptes, residus inerts, de manera que el que es fa és esborrar aquest espai», denuncia l’experta. «L’espai desapareix… espais amb un alt valor estètic i patrimonial. No té cap sentit”

 

Segons la classificació d’en Guillem Mas Gornals, efectivament la pedra de sa Mola —«fluixa i pulverulenta», en diu ell— és la de pitjor qualitat de la seva piràmide. De tant xerec com el marès de sa Mola només se n’ha explotat a Manacor, segons la mateixa font.

L’activitat de les pedreres de sa Mola, que amb la de sa Comerma són les úniques que a Felanitx varen explotar aquesta casta de marès, està poc documentada. «A Estadísticas Mineras, document de referència, només surt registrada del 1887 al 1890», explica na Catalina. «El fet que no estigui més documentada podria fer pensar que el marès de sa Mola era sobretot per a consum local, tal vegada part d’un comerç més informal».

Seguint-ne el rastre documental hi trobam menció a algunes —poques— de les cròniques de la vila. L’erudit mallorquí Pere d’Alcàntara Penya, que va dissenyar el tram ferroviari entre la vila i el port, proposa «un escelente paseo» per «las escarpadas laderas del monte llamado La Mola, con sus canteras de sillería» als lectors de la Guía manual de las Islas Baleares, publicat el 1891; i en Pere Xamena i Fiol escriu a Felanitx mot a mot que «fins entrat el segle XX, les pedreres de sa Mola proveïen de material per a la construcció els picapedrers de Felanitx», i situa el començament del declivi al voltant del 1918, quan «s’inaugura la primera fàbrica de ciment i s’introdueix el formigó i la grava».

De manera que hi ha pedreres a sa Mola que duen prop d’un segle abandonades. Poden ser subterrànies o a cel obert, clots dels quals emergeixen ullastres i pins o coves amb estranyes geometries formades pels cantons que qualcú va extreure, amb quatre eines i les seves mans, fa dos-cents, cinc-cents anys. Quin significat tenen ara aquests «espais oblidats»? Què expliquen? Són una nafra en el paisatge, «una cicatriu, una discontinuïtat»? Quina relació hauríem de tenir-hi? 

Les pedreres avui: ferides en el territori o llegat patrimonial?

«Aquesta tesi», escriu na Catalina Salvà al començament del seu vast treball, «pretén defensar la idea, inicialment intuïtiva, que les pedreres de marès són configuradores de la identitat de l’illa de Mallorca, especialment com a components essencials del seu paisatge […] i són definidores de la seva identitat i memòria». La lectura d’aquest document, ple de fotografies captivadores i reflexions molt lúcides —no hem accedit al llibre, el qual és només una petita part de la tesi— convida a canviar la mirada sobre les pedreres de marès, deslligar-la de les connotacions negatives associades a les graveres i començar a gestionar els «buits construïts», com gestionam els molins de vent o els edificis modernistes: com a elements de valor, com a patrimoni per protegir i difondre. 

«El fet que no hi hagi distinció entre les pedreres de marès i les d’àrids ens fa pensar que causen un impacte equivalent, però no és així», segueix na Catalina. Tot i que les pedreres de marès duen a terme una activitat extractiva que com a tal consumeix recursos naturals, l’impacte ambiental i paisatgístic de les graveres d’àrids no és en absolut comparable. Moltes de les pedreres de marès inactives, com ara les de sa Mola, han estat explotades durant segles només amb els mètodes tradicionals dels trencadors de marès, sense màquines. A més, la seva capacitat de regeneració i d’adaptació a l’entorn, i les de sa Mola en són un bon exemple, és extraordinària. 

Què en diu la legislació, al respecte? «Actualment, el pla de restauració per a les pedreres estableix que s’han d’omplir de residus aptes, residus inerts, de manera que el que es fa és esborrar aquest espai», denuncia l’experta. «L’espai desapareix… espais amb un alt valor estètic i patrimonial. No té cap sentit que aquests espais s’esborrin, que es tapin», diu. Una manera de protegir-los consisteix a incloure’ls als catàlegs municipals, una iniciativa que comença a tenir certa prèdica als ajuntaments de l’illa. «M’he adonat que als municipis on hi ha pedreres actives n’hi ha poques de catalogades, i on no n’hi ha d’actives n’hi ha més de catalogades. Es dona una proporcionalitat inversa, i a Felanitx passa això. Només s’ha catalogat la pedrera de Cala sa Nau», ens conta. Les pedreres de la marina, situades en sòl públic, queden protegides automàticament per la Llei de costes, però moltes de l’interior podrien desaparèixer, seguint l’actual normativa. «A Felanitx jo catalogaria les de pedra de Santanyí, per la zona de s’Horta, i la zona des Camp Roig. És interessant catalogar conjunts de pedreres, més que les pedreres totes soles», aprofundeix.

Pel que fa a les de sa Mola, na Catalina considera que «són una gran oportunitat de recuperació. Sempre s’ha de mirar el context, i en aquest cas és ideal. Estan molt a prop del municipi, la gent hi podria accedir molt fàcilment». A tocar del poble, el Sindicat i el Poliesportiu, i dins o devora la possible ruta arqueològica que s’ha proposat fins a la cova d’en Bordoy, el «context» de sa Mola és certament «ideal».

Si es tingués en compte una acció en aquest sentit, no s’hauria d’oblidar l’enorme potencial arqueològic de sa Mola: encara per explorar —tot i les excavacions d’en Miquel Bordoy, propietari d’una de les pedreres—, compta amb «abundants llocs d’habitació amb estructures, hipogeus d’enterrament, una potent murada i concentracions de ceràmiques que cronològicament tenen un ventall que va del 1800 aC fins a l’època moderna», descriu l’arqueòleg Tomeu Salvà en un treball acadèmic. «Nosaltres pensam que tota la zona és un vertader fòssil d’una part del territori de la prehistòria, ja no tan sols de Felanitx, sinó també de tota l’illa de Mallorca», afirma al mateix treball.

Fos una ruta arqueològica o combinada amb les pedreres —«una espècie de ruta antròpica, una mostra de la petjada humana en aquest territori», s’entusiasma Catalina Salvà durant la conversa—, la primera tasca seria assegurar el recorregut, perquè a hores d’ara algunes zones de sa Mola són un territori ple de forats, coves i avencs mals d’advertir, trampes fatals per als infants. «Tot això és possible fent un conveni entre l’Ajuntament i la propietat. La intervenció requerida és molt petita, seguretat i poc més», anima l’arquitecta. No seria ni molt manco el primer cas: a Menorca, a un quilòmetre de Ciutadella, l’antiga pedrera de s’Hostal, inactiva des del 1994, va ser transformada un any després en Lithica, un espai de creació i esdeveniments artístics que rep milers de visitants cada any. «Es poden dur a terme moltes activitats en aquests espais, les possibilitats són infinites», insisteix Catalina Salvà. «Però simplement habilitar-los per a visites ja seria un bon començament».

darreres notícies

et pot interessar

Rafel Rubio Ferrer, perruquer i empresari, és regidor de Comerç, Indústria, Fires i Mercats a l’Ajuntament de Felanitx

“Hem de recuperar l’experiència de comprar al petit comerç, que sigui com un relat d’emocions, i ho hem de fer entre tots”