Contempla el pas del anys la deixa d’un valent
que agermanà Mallorca en temps d’injusta prosa,
quità l’argent degut sense trava, plet ni nosa
i fou arreu famós pel tracte diriment.
Sa testa putrefacta, corcada i pestilent,
segada del seu tronc i entre barrots reclosa,
encarna la perfídia i el càstig que s’imposa
a un líder venerat a mode d’escarment.
Morí en cruel martiri arran de la murada
clamant a viva veu la fe que hagué cregut
occit pels mascarats en pública burxada.
Llurs fills el deshonraren amb èxit absolut
i just al seny d’uns pocs sa gesta és recordada.
Un poble que no oblida jamai serà vençut.
