Passejant per dins Mallorca
veig que ens ha fuit de les mans
perquè hem deixada eixorca
la gallina dels ous grans.
Tot i esser en plena pandèmia,
no hi hem posat solució,
ja que segueix l’epidèmia
de la superpoblació.
A la muntanya, estibat,
qui hi vol alenar no alena,
ple d’embossos a Ciutat
i la costa igual de plena.
No veig gaire clar el futur,
s’ha de poder, no sé com,
no vull engegar ningú,
però aquí no hi cap tothom.
No vull tenir una illa buida
perquè Mallorca és ca meva
només vull a qui la cuida
com si fos a casa seva.
M’arraconen a la platja
i a molts de bars l’idioma,
arraconen el coratge
d’un poble que entrarà en coma.
Poc a poc l’hem fet malbé,
el paradís, em demostra
que em sent un estranger
quan passeig per dins ca nostra.
