Escric quan encara no ha espassat la ressaca de les eleccions a la Comunitat de Madrid, quan els proxenetes de la llibertat, més inflats que el lleu amb ceba, ja es veuen entrant a la Moncloa. I si avui he decidit parlar de les eleccions a una comunitat castellana (als llibres que jo vaig estudiar, Madrid era una província de Castilla la Nueva), és perquè aquestes eleccions, per a mi sí, són extrapolables a la resta de l’imperi borbònic, descomptant, és clar, les dues nacions rebels: Catalunya i Euskadi, on la gent no es deixa encortar amb una caña y un pincho de tortilla.
De bon principi he de dir que no m’ha sorprès ni mica el triomf de l’extrema dreta (per a mi, Isabel Díaz Ayuso és tan de dretes com n’Abascal o n’Ortega Smith). I amb això no em vull penjar cap ploma d’endevinador ni de clarivident; basta un exercici elemental d’observació per a veure que el món ha entrat en una espiral de degradació cultural de la qual l’estat espanyol, i borbònic, n’és capdavanter. I els comptes són clars, menys cultura és igual a menys reflexió, i menys reflexió suposa més vots per a les dretes; d’altra manera no s’explica que persones que tot just poden sobreviure amb un salari de misèria o amb les esquifides ajudes socials, celebrin el triomf d’uns partits que sempre han defensat els interessos de les oligarquies i del Gran Capital. I això no és cosa nova, basta fer un cop d’ull a la història: la República va crear escoles, ateneus llibertaris, orfeons populars… el franquisme i la restauració borbònica han generat parcs temàtics cada cop més barroers, programes d’entreteniment per a ments planes, concursos per a generar «famosos» que només poden bravejar de buidor intel·lectual… aquest ha estat el brou on s’ha generat el triomf del PP i Vox a Madrid.
I així ens va a tots, ara mateix, a Madrid, tenen una de les taxes de contaminació per COVID més altes de l’estat, i els hospitals i les UCI més ocupats que els bars i les terrasses. La demagògia de n’Ayuso està resultant tan nefasta com la d’en Bolsonaro al Brasil, tant que al Regne Unit ja han llevat Espanya de la llista de països als quals es pot viatjar amb certa tranquil·litat. Ja s’estan sentint les queixes dels empresaris turístics illencs. Per a ells, que sempre s’han sentit espanyols, i molt espanyols, és una injustícia que els turistes britànics no puguin venir a engatar-se a Mallorca o a posar-se bojos de drogues de disseny a Eivissa. Si nosaltres hem complit les normes, diuen, i el nostre nivell de contagis és baix, com així ens han tret de la llista dels països segurs? Doncs la resposta és clara: Madrid ha fet pujar molt la taxa de contaminació d’Espanya i nosaltres, per als espanyols, només som un parc temàtic. «Haver triat independència…», diu el Lector d’Enciclopèdies.
Així i tot, els nostres empresaris turístics segueixen celebrant el seu gran triomf a Madrid i, sobretot, la desaparició de Pablo Iglesias de la vida política, a més de demanar ajudes públiques per a poder mantenir el seu nivell de vida. Fa uns quants dies, per la televisió pública de les Illes, va aparèixer un exregidor de Felanitx, del PP i de s’Horta, que ara és cosa grossa de no sé quina patronal (no cal esbrinar-ho, les patronals són totes el mateix) dient que «entre tots hem de salvar la temporada turística», és a dir, salvar els seus negocis. Que els empresaris vulguin salvar «lo seu» em pot semblar normal dins els esquemes mentals i el tarannà d’aquesta gent, però que la presidenta Armengol repeteixi, un dia sí i l’altre també, aquesta consigna em sembla diferent, sobretot que encara no hem sentit anunciar ni una mesura per a ajudar aquelles iniciatives dirigides a diversificar la nostra economia i fugir del monocultiu turístic que ara mateix ens ha convertit en la comunitat més castigada per la crisi econòmica. Algú li hauria de recordar a la presidenta que seguir els dictats dels empresaris turístics no estava entre els seus objectius quan va accedir al govern, no fou votada per això. Si es pensa que donant ales als empresaris turístics perquè aquests puguin seguir explotant les quelis, aconseguirà el que ha aconseguit Ayuso a Madrid, és que du les sabates girades de peu.
