Els dies de la infantesa sempre són recordats amb alegria i gaubança, per tal com representen el paradís perdut, una mena de pàtria sublimitzada. El polsim de vivències ens retorna a l’espai físic servat en la memòria i, àdhuc, en el llindar dels somnis eteris. No necessàriament fora escaient asserir allò tan manyuclat que “qualsevol...
Aquest contingut és només per a subscriptors!
Suma-t'hi ara
Suma-t'hi ara
Ja sou membre? Entra aquí