Avui les paraules són per a tu, Petit Príncep. Has estat un gran fill, un gran campió, un gran lluitador. Vares venir per donar-nos una lliçó de vida, una lliçó d’amor, una lliçó que l’essencial no es veu amb els ulls, que tot es veu amb el cor. Gràcies per haver estat fill meu i per haver-me ensenyat tantes i tantes coses.
Ara et toca a tu volar i volar lliure sense aquest cos que t’ha empresonat des del dia que vares néixer. Gràcies, Toni, per ser un nin tan especial.
Gràcies a tots i a totes per venir. No us podré agrair mai el suport i el costat que m’heu fet.
Gràcies, ma mare, per ser-hi sempre; gràcies, Barbarutxa, per ser la meva germana; gràcies, tio Paco; gràcies, Miquel i Marta: sou meravellosos.
A tu, Manuel, què dir-te, més de mil milions de gràcies per ser un fill exemplar. Ets una persona extraordinària, únic i amb un cor enorme.
I a tu, Jerònia, gràcies per ser-hi sempre en aquests set anys i mig de les nostres vides. Mai, per molts d’anys que visqui, et podré agrair el que has fet per nosaltres.
I una altra vegada gràcies a tots per venir i donar-nos suport en aquests moments tan difícils.
Moltes gràcies.
