La darrera reforma que s’ha fet a la plaça de s’Arraval ens ha encuriosit a repassar els diferents canvis de fesomia que ha tengut aquest indret els darrers cent anys, dels quals tenim constància fotogràfica per il·lustrar-los. Ha anat canviant però no gaire. Per ventura el que manco ha canviat ha estat la trama urbana i la tipologia dels immobles.
Paisatgísticament, per la mostra de fotos que hem localitzat, segons l’Ajuntament de l’època, hi ha hagut arbres més grossos, més petits, més o menys frondosos, només pasteres amb plantes baixes, jardineres grosses, absència de jardineres… depenent de la importància –podria ser– que es volgués donar a l’obelisc. Desconeixem des de quan hi és. Segons el llibre Els carrers de Felanitx, de Pere Xamena, “l’obelisc actual data de la reforma dels anys 1877-79”.
La plaça de s’Arraval és un dels llocs més antics de Felanitx. Al llibre esmentat diu: “a un plet registrat a un llibre de 1371 de l’arxiu parroquial consta que ja existia la plaça de s’Arraval, en la qual hi havia un pou: plaça del pou de l’Arraval. El nom li provenia del grup de cases separades del nucli principal, Sitjar, Plaça, Castellet”.
Dècades enrere s’Arraval era part de l’epicentre i de la vida diària del poble. Dues societats –només per als homes i amb bar inclòs– en marcaven el batec: sa Botigueta (la dels senyors) i sa Recreativa (la dels obrers, empleats i menestrals, de classe mitjana). També hi havia el bar Orient (Can Barceló), d’on sortien els autobusos de passatgers cap a Palma. També s’hi instal·là la Mutua Felanigense (darrerament Mutua Balear, que des que començà la pandèmia està tancada i desconeixem si tornarà obrir o no). A les cases de la plaça hi vivien ’senyors’ i gent acomodada, com per exemple el propietari d’una de les finques agrícoles més grosses de la contrada, es Fangar, el peculiar Pedro Juan Bonnín Amstrong.
No gaire lluny hi havia el Teatre Principal, La Protectora, el Centre d’Art i Cultura, el Bar Perú i els bancs: el Banc de Felanitx –al carrer de sa Plaça– que llavors va ser el Banco Español de Crédito, i ja dins el carrer de la Mar, la Caixa i la Banca March.
A veïnat de sa Recreativa (on fins no fa gaire hi ha hagut el Bar Comercial) el temps de la República hi va haver el local social de les Joventuts d’Esquerra.
Una altra dada característica és que per s’Arraval hi passa bona part de la circulació de vehicles que travessa el poble, i més des que es tancà el carrer Major.
Aquests són només quatre trets destacats d’aquest indret neuràlgic i característic del poble. Una pàgina no bastaria si aprofundíssim i volguéssim treure fil per randa la història d’aquesta plaça.
