De jove va ser un treballador feiner i a un moment donat va rebre una crida interior per dur a terme una altra tasca més humana, més servicial a la societat i als difunts.
Dia 9 d’aquest mes, fra Juan López va deixar de caminar per aquest món. Va deixar una bona grapada d’amistats de resultes de la seva humilitat, bondat, simpatia i acolliment dins el Cementeri de Felanitx.
Tots els que vàrem tenir la sort de conèixer-lo de prop podem donar testimoni de la seva persona i de la seva total dedicació per la feina que duia a terme, amb paraules consoladores, amb resignació cristiana, en els moments de tristesa, en deixar a les seves mans una persona estimada per deixar-la al darrer lloc de descans.
Després de patir una llarga malaltia, acceptada amb una resignació admirable i una conformitat de sant, quan li donaren l’alta hospitalària se’n va anar cap a ca seva, a Guadix, i al cap de dues hores, enrevoltat dels seus germans de congregació i amics estimats, va morir.
Era músic, i amb la seva guitarra acompanyava les celebracions catòliques que amb les seves notes i cants delectava i alimentava la fe dels assistents.
Ara descansa en la pau del Senyor.
