El PP torna a guanyar les eleccions i frega la majoria absoluta

El Bloc puja un regidor, el PSOE en davalla dos i Podem no té representació

Nova victòria del PP a les eleccions locals. Aquesta vegada ho fa amb clares opcions a poder governar, però s’obrin diversos escenaris possibles: amb minoria –té 8 regidors i la majoria absoluta són 9–, bé amb suport extern i acords puntuals, o també amb un acord amb el PI, perquè Catalina Soler ha repetit una vegada i una altra que no pactaria amb Vox. I ho manté, diu.

Catalina Soler, serà amb tota probabilitat, la batlessa de Felanitx els pròxims quatre anys.

Diumenge a vespre, just després de saber-se els resultats, Soler, va comentar que “estam molt contents, donam les gràcies a la ciutadania per la seva confiança. S’ha demostrat i s’ha avalat que el PP entràs a l’equip de govern; s’ha avalat que quan el batle va cessar els regidors del PSOE va fer el que tocava. A partir d’ara posam els resultats dins un calaix i dia 17 de juny, en assumir la batlia, ens posarem a fer feina per a tots els ciutadans de Felanitx”. Respecte de la governabilitat municipal, Soler va dir que “el PP pot governar perfectament amb minoria, pot arribar a pactes amb el PI, però l’escenari és que la ciutadania no vol una majoria absoluta; que arribem a acords amb diferents partits, per tant, també ens hem d’asseure amb el Bloc que és el que ha pujat més. En aquests moments no ens plantejam pactes i no pactes. Es tracta de donar estabilitat al municipi i n’hi donarem”, va dir.

Antecedents

El PP, des de l’any 1991*, excepte el 1995 que va guanyar el PSOE per 209 vots de diferència, sempre ha estat el partit guanyador. Unes vegades amb majoria absoluta (2003, 2007 i 2011) i les altres (1991, 1999, 2015 i 2019) va ser la llista més votada, però amb els pactes de l’esquerra no va governar. Sí que ho va fer entre el 1992 i el 1995 amb la moció de censura al PSOE.

Anterior a 1991, el PP no existia. Les primeres legislatures va guanyar la UCD (1979) i Unió Felanitxera (1983) amb majoria absoluta. El 1987, el PDP va guanyar, sense majoria i després de la dimissió d’en Pere Mesquida, s’alià amb AP i governaren.

*El 1991 el PP anava amb coalició amb UM.

Els regidors electes per a la pròxima legislatura són:
• PP (8) Catalina Soler Torres, Toni Peña Albons, Sebastià Adrover Palmer, Marta Cano Roig, Tomeu Nadal Nicolau, Marina Obrador Obrador, Rafel Rubio Ferrer i Catalina Roig Barceló.
• BLOC (4) Miquel Lluís Mestre Mestre, Maria Mesquida Artigues, Miquel Rosselló Mesquida i Magdalena Garcia Adrover.
• PSIB-PSOE (2) Francisco Duarte Barceló i Damiana Massutí Gómez.
• El Pi (2) Jaume Monserrat Vaquer i Melania Mesquida Tran.
• Vox (1) Maria Vidal Bennàsar.

L’anàlisi

En aquestes eleccions, el PP ha aconseguit 3.151 vots, 796 més que el 2019, i passa de 6 a 8 regidors.

El Bloc és la segons força política local. Passa de tres a quatre regidors. Ha pujat 136 vots.

El PSOE és el que n’ha sortit més mal parat: de 4 regidors passa a 2 i de 1.472 vots el 2019 a 1.091, o sigui, n’ha baixat 381. Són els pitjors resultats des de 1983 en què es presentà per primera vegada a les eleccions. Sempre havia tengut com a mínim tres regidors.

El PI, també ha baixat de vots malgrat haver tengut la batlia els darrers cinc anys. Ha passat dels 1.036 el 2019 a 763, amb una baixada de 273 vots. Així i tot, manté els dos regidors que ve aconseguint les dues darreres legislatures.

Vox manté el regidor que té a la Sala; només ha pujat 50 vots respecte fa quatre anys. “L’efecte Vox” no ha tengut la mateixa transcendència al nostre municipi com ha tengut a molts altres.

I Unides Podem és l’únic partit que es queda sense representació al pròxim consistori. No ha superat el llindar de 5 %: té un 2,65 %, passant dels 483 vots el 2019 a 200 ara, 283 vots menys.

Ara, aquests primers dies postelectorals són perquè els partits puguin digerir els resultats i fer-ne les lectures i anàlisis que considerin oportú. Són moltes les maneres possibles de llegir els resultats de diumenge passat. Cadascú pot tenir la seva. Us oferim les dades locals, mesa per mesa, al municipi i la taula comparativa amb les locals del 2019 (fa dues setmanes publicàrem els resultats de les onze legislatures anteriors, per si algú els vol consultar).

Les reaccions

Diumenge a vespre, just després de fer-se públics els resultats vàrem demanar l’opinió als partits més representatius.

Miquel Lluís Mestre (Bloc) va dir: “estam molt contents amb aquests resultats on hem pujat un regidor. Gràcies a la confiança que ha dipositat l’electorat, per a nosaltres és una molt bona notícia. Hem aguantat el cop de l’esquerra a Felanitx, cosa que no han pogut fer els altres partits. És un escenari complicat. L’esquerra està en una minoria, anirem veient com van succeint els esdeveniments”.

Jaume Monserrat (PI), comentà que “donam l’enhorabona al PP i estam contents quant a mantenir els dos regidors. Ara, a esperar a veure com es conforma el nou govern local”. Respecte de possibles pactes, va dir: “no hi ha majoria i l’escenari ens inclou amb la possibilitat de pactar i continuar amb la formació de govern com hi ha hagut fins ara”.

Xisco Duarte (PSOE), després de donar l’enhorabona al PP, explicà que “no tenim els resultats que esperàvem. Ara ens toca analitzar per què la nostra opció no ha estat la més votada, com esperàvem. Aquests dies toca reflexionar a veure com encaram aquests quatre anys. Teníem clar que hem fet una bona feina, sense trampes, sense manipulació, fent la política que demanava la gent. No hem trobat el suport, però seguirem fent feina perquè l’any 2027 el tenguem”.

La participació

Quant a la participació, diumenge, arribà al 64,03 %, un poc superior que el 2019, que només va ser del 62, 55 %. Varen votar 104 persones més. El cens electoral era un poc més baix, 11.766 electors davant els 11.879 de 2019.

La jornada electoral al nostre municipi va transcórrer dins la normalitat, sense incidències destacables. Es varen constituir totes les meses, això sí, amb algunes de les incidències i anècdotes habituals. Algunes es varen haver de constituir amb els suplents i sabem d’un cas que el titular hi va anar per dir que no en volia formar part, i que se n’anava. Finalment, el varen convèncer que quedàs, que si no li podria caure una bona multa. I amb ressentiment, va quedar.

Hi hagué les típiques queixes dels apoderats i interventors dels partits. De si hi havia cartells d’altres partits a manco de 50 metres dels col·legis, de si les paperetes estaven tapades per altres… però tot dins la normalitat d’una jornada electoral.

Resultats a l’Ajuntament, el Consell i el Parlament