El 20 de juliol de 1883, festa de Santa Margalida, avui fa 140 anys, veia la llum el primer número d’El Felanigense. Des de llavors ençà i de forma quasi ininterrompuda –només durant dos anys a la postguerra i per manca de paper– cada setmana els felanitxers han estat puntualment informats del polze i de l’esdevenir diari del nostre municipi.
Llevat de Sóller, que començà el 1885, no hi ha altre poble a Mallorca –que tinguem constància–, que tengui un crònica impresa amb una vida tan llarga i que hagi reflectit amb tanta fidelitat la situació política, social, religiosa, cultural, esportiva o econòmica de la nostra vida ciutadana. És del tot impossible escriure la història de Felanitx d’aquests darrers 140 anys, estones tan agitats i estones tan atònics, sense recórrer a les pàgines de la premsa local, on l’investigador o simplement l’interessat en aquestes coses, hi trobarà tota mena de notícies que afanyen de ben prop la medul·la del nostre ésser col·lectiu amb totes les lluites ideològiques, els problemes quotidians i els alts i baixos que tota societat humana porta en ella mateixa.
Com deia en Toni Massot, un setmanari tot sol és poca cosa però la col·lecció sencera és bona part de la història de Felanitx. És –es pot dir– la crònica no oficial de les darreres 14 dècades.
El dia de la festa patronal de Felanitx de 1883 comença a publicar-se El Felanigense, periòdic que apareixerà amb aquesta capçalera fins al 1933, any en què, des d’uns plantejaments més progressistes, passarà a dir-se El Felanitxer i adopta el català com a idioma propi. Enmig d’uns anys convulsos que desembocaren en la Guerra Civil, el 3 d’agost de 1935 apareixerà un nou setmanari, una publicació –aleshores– de caire dretà sota el nom que encara porta actualment: Felanitx.
Aquesta efemèride demostra que la voluntat de servei a la comunitat és viva i operant. 140 anys de premsa local a un municipi com el nostre evidencien que entre nosaltres no manca constància ni sentit de responsabilitat, és més encara: que hi ha intent de superació, malgrat les adversitats.
La incursió de les noves tecnologies, internet, les xarxes socials i la situació econòmica que vivim fan que siguin uns temps força complicats per a la premsa escrita. Malgrat tot, hi seguim sent presents, lluitant cada dia per oferir als lectors una publicació digna, veraç i independent.
Que molts d’anys puguem continuar arribant a totes les llars, cada dijous, gràcies a la fidelitat de tots els subscriptors, anunciants i lectors, i de passada, a tota la ciutadania del nostre municipi. Mentre els felanitxers vulguin, nosaltres hi serem. D’aquí la importància del vostre suport, ja sigui anunciant-vos-hi (si n’és el cas) o com a subscriptors i lectors.
Llarga vida, Setmanari Felanitx.
Per si algú està interessat, al setmanari del 19 de juliol de 2013 (i també més extensament al del 1983 amb motiu del centenari) hi trobareu un ampli resum de tota la història de la premsa felanitxera. Durant tots aquests anys han anat apareixent i desapareixent diferents publicacions. També, a la nostra pàgina web setmanarifelanitx.cat hi trobareu una versió més resumida.
