El Beat de Liébana sembla que fou un monjo que podria haver viscut entre els anys 735 i 798. Figura al santoral catòlic com a sant Beatus i la seva festa se celebra dia 19 de febrer. El seu origen podria ser castellà i, fins i tot, andalús; hauria arribat a Cantàbria cercant un indret lliure de la dominació musulmana que aleshores imperava a la península Ibèrica. Habità al monestir de San Martín de Turieno, avui conegut com a San Toribio de Lièbana, prop dels Pics d’Europa. No sabem gaires coses de la seva vida i és molt probable que fes poques eixides fora del monestir on va estar ocupat en les seves obres.
Saint-Sesver. Autor, Stephanus Garsia
Amb Eteri, bisbe d’Osma, va escriure l’Apologètinum adversus Elipandum, contra l’arquebisbe de Toledo (aleshores en territori islàmic), el qual defensava l’heretgia adopcionista, la qual assegurava que Jesucrist no era déu per naturalesa, car havia nascut d’una dona; Jesús era déu gràcies a l’adopció per part del Pare. Tan violenta fou aquesta controvèrsia que el Beat arribà a qualificar Elipand com a «testicle de l’Anticrist».
Així i tot, les disputes amb Elipand, ni el fet d’haver arribat a ser conseller del rei Sil d’Astúries i de la seva esposa, la reina Adossenda, no són motiu suficient perquè la figura i l’obra del Beat de Liébana hagi arribat fins als nostres dies. La seva gran obra fou Comentarium in Apocalypsin. Una obra composta de dotze llibres i que, segons se suposa, va tenir diverses redaccions. Almenys sabem que la primera es remunta a l’any 776 i la segona vers 786. Aquests comentaris sobre l’Apocalipsi tampoc semblen massa originals, el Beat, a més de la Bíblia, utilitzà textos d’obres dels escriptors cristians anteriors, com Gregori Magne, Isidor de Sevilla, Agustí d’Hipona, Orígens, Cassià i molts altres. La finalitat de l’obra podria haver estat preparar els fidels per a la Fi del Món, que segons els càlculs de l’època podria arribar amb el sisè mil·lenni, és a dir, vers l’any 800.
Arribats a aquest punt us estareu demanant per quina raó estic avui parlat d’aquest personatge i de la seva obra, la qual és una recopilació de textos anteriors sense gaire qualitat literària. Doncs, per la seva qualitat visual i, sobretot, les miniatures que la il·luminen. Tant que des de l’any 2015 fa part del Programa de Memòria del Món elaborat per la UNESCO. Fou a partir d’aquesta obra del Beat de Liébana que es popularitzà el costum d’il·luminar els còdexs amb miniatures, una tècnica que esdevingué fonamental per al desenvolupament de la pintura mossàrab i romànica.
Tan gran fou l’èxit d’aquest còdex que entre els segles IX i XI se’n feren moltes còpies, anomenades Beatus. D’aquestes se’n conserven trenta-una, tot i que en alguns casos es tracta només de fragments més o menys deteriorats. La major part procedeixen d’escriptoris castellans, tot i que n’hi ha també de catalans, francesos i italians. Les il·lustracions dels Beatus són un capítol fascinant de la història de l’art i ens mostren que malgrat la foscor i la barbàrie d’aquella edat mitjana, el conreu de la sensibilitat podia arribar a assolir cim impressionant.
Seria massa llarg, i pesant, anomenar aquí el llistat dels Beatus que existeixen avui en dia, però sí que caldrà, tal volta, fer-ne menció d’alguns, per l’especial qualitat de les il·lustracions i pel seu bon estat de conservació. Així, ens trobam amb exemplars com el Beatus de San Millan, conservat a la Reial Acadèmia de la Història, a Madrid. Però tal volta el Beatus més destacable sigui el de Saint-Sever, conservat a la Biblioteca Nacional de França, on apareix la signatura d’un dels autors de les seves il·lustracions: Stephanus Garsia, que podria ser d’origen hispànic si ens deixam guiar pel seu nom.
