Les lleis no són per a ells

En aquest país nostre ja fa massa temps que ens vàrem acostumar a veure com algunes lleis eren i són paper banyat. L’urbanisme n’és l’exemple més flagrant. És per això que la bona feina que ha fet l’Agència de Defensa del Territori durant aquests darrers vuit anys a alguns ens semblava un miracle, en la nostra “Sicília sense morts”, que diria Guillem Frontera. Un miracle consistent en una cosa tan novedosa com fer complir les lleis. Però no ha estat un miracle, sinó un miratge.
Aquesta setmana hem pogut llegir a la premsa com el Govern Prohens, el mateix que s’aguanta exclusivament amb els vots de qui ens posaria a tots en fila índia davant la paret d’un cementeri, prepara un decret per amnistiar construccions il·legals en sòl rústic. El mateix decret també preveu l’eliminació de la Comissió de Medi Ambient i privatitzar la concessió de llicències urbanístiques.
Amnistia, sí, ho heu llegit bé. Podria semblar una contradicció venint d’una partit que fa dos anys que dona matadura amb l’amnistia als presos polítics independentistes, però en realitat és d’una coherència que espanta. I és coherent perquè són els mateixos de l’amnistia fiscal de 2011, que va permetre regularitzar autèntiques fortunes com les de Rodrigo Rato, la família Franco o, fins i tot, narcotraficants. Són els mateixos que han arribat a concedir 1.400 indults en un sol dia, des de corruptes fins a terroristes.
Ara s’indultaran construccions il·legals, que ja ho eren en el moment que es construïren, perquè la dreta sap molt bé que les lleis són pels treballadors, no pels seus amiguets. Amiguets com el president dels promotors immobiliaris de les Illes Balears, que en un acte de partit demanava literalment “pegar foc” a la Comissió Balear de Medi Ambient. Idò dit i fet, els seus desitjos (els dels especuladors) són ordres per a la senyora Prohens. I tot això la mateixa setmana que hem sabut que el director general de Transparència explota un agroturisme a Andratx sense llicència d’activitat. Ara ja sabem per què els feia tanta nosa l’Oficina Anticorrupció.
Idò això, les lleis no són per a ells ni per als seus amics. Ni per a hotelers, ni per a promotors, ni per a especuladors, ni per a qui s’ha fet d’or urbanitzant fins el darrer racó de foravila passant-se la normativa pel forro. Les lleis estan fetes perquè les compleixis tu, que et romps l’esquena cada dia fent feina i et ve just arribar a finals de mes. Què vos pensàveu?