Les barraques del litoral felanitxer

Antigament, no es mirava tan prim a l’hora de “llevar noses d’enmig”. Així, l’Ajuntament, en una sessió de 1930, acordava adquirir la casa-barraca existent al carrer de Pescadors de Portocolom i procedir, ultimats els tràmits, a la seva demolició. A Felanitx i a Santanyí no els anomenam escars, sinó barraques o, més antigament, casetes. Aquestes construccions destinades a resguardar les barques ja surten al Correo de Mallorca de 7 de març de 1916, se cita la barraca d’en Sales, que no he sabut ubicar. 
La primera barraca que es trobava entrant al Port per la boca, a la part d’estribord, era la barraca des Faroler. D’aquesta, només en roman el moll escapçat, a l’Arenal de ses Dones. 
A la part de la Capella, se situen els següents grups de barraques: la barraca de can Sureda, amb el pis de damunt ocupat per part de la casa, li segueix l’anomenada tirada d’en Cordellina —per la botiga del mateix nom que hi hagué al cantó del carrer de la Mar amb el carrer del Centre—, la constitueixen setze barraques, que també reben el nom del carrer. A El Felanigense del 23 de juliol de 1932, llegim: “Por el concejal señor Valls se manifestó que había oído ciertas quejas sobre el estado en que se hallaban algunas casetas-varadero de la calle del Mar de Porto-Colom”. 
El racó de ses Barraques el constitueix l’edificació de vuit barraques annexes situades a l’avinguda dels Tamarells. Foren conegudes com les barraques d’en Rafel Polla. La construcció d’aquest conjunt degué començar a partir de l’any 1921 i la seva consolidació i la de l’anterior citat es va produir a mitjan segle XX.
La tirada de les barraques del Riuetó El 15 de setembre de 1928, l’Ajuntament informava favorablement G. Uguet per a construir “uns escars coberts o barraques, al Camp Roig”. Pel que fa al tipus d’edificació, deia que havien de ser: “Iguals edificis que els ja construïts”. Així, doncs, les primeres barraques del Riuetó varen començar a bastir-se a finals dels anys vint del segle XX i cap a mitjan segle ja estava tot el conjunt consolidat, tot i que trobam documents de legalització d’algunes de finals dels seixanta. Les noranta barraques es distribueixen en “tirades”: tirada de can Font, etc. Entre el carrer de Llevant (8) i el carrer del Carme (82). El conjunt estava format per noranta-un escars, però a causa de l’ampliació de la carretera que travessa el Camp Roig amb un passeig, que uneix el carrer del Carme amb la carretera del Far, la primera barraca va romandre parcialment aparedada. Un home de malnom Concarrí va ser el patró major d’aquestes tirades durant molts d’anys. Record que la casa de la tia Antonina Sales tenia la barraca just davant i que ambdues edificacions es comunicaven amb una escaleta i un batiport. A veïnat hi estiuejava Joan Prohens, l’Almirall, un home extremadament curós amb la seva barca i el seu Renault 8 TS blau. A la barraca de l’amo en Toni Vica —i secundàriament també a algunes altres— es produïa i es produeix sovint un fenomen de correntia d’aigua, conegut des de sempre per la gent de sa Capella pel seu efecte espectacular. L’aigua entra i surt dels dits escars i, a vegades, els dies de correntia forta, duu un important cabal d’aigua ben freda. 
Les barraques de sa Punta, o les Barraques, al Butlletí Oficial de les Balears, de 30 d’agost de 1928, surten les cases o casetes d’en Suau: “tres barraques vora mar en alineació recta”. Aquestes es trobaven al camí del Far, abans d’arribar a les altres dues barraques que el batle de Palma, Rafael de la Rosa Vázquez, als anys setanta, va reconvertir en una casa d’estiueig. Ell mateix declarava al Baleares, de 2 de juny de 1974: “Me gusta tener la casa a flote… pero en dique seco”. 
Les barraques des Babo, situades al camí del Far, arran de l’Arenal des Ases, estan formades per set construccions; sis d’agrupades que foren construïdes a partir de juny de 1950  —amb una concessió feta per Obres Públiques a A. Sagrera Vadell— i una d’aïllada: la barraca d’en Capó (o del capellà Capó), que es troba al començament de la zona del Babo i és més antiga que les altres. Totes tenen edificacions a pocs metres i el conjunt de les sis té façana posterior, sense porta d’accés. 
No estic segur de si era a la part de la Duana que se situava una petita tirada de barraques amb el nom de Tirada de can Jaumet o barraca del Patró Jaumet. En tot cas, cal Patró Jaumet sí que estava a l’actual carrer de Cristòfol Colom.
Si entram des del sud per via marítima a la badia de Portocolom, a mà esquerra localitzam sa Bassa Nova. Aquesta compta amb dos grups de barraques denominades, segons el catàleg municipal, com les barraques de sa Bassa Nova 1 (del núm. 115 al 151) i sa Bassa Nova 2 (barraques que van des del 101 al 114). Les construccions de sa Bassa Nova 1 es troben al carrer de M. Massutí Alzamora i s’estenen fins a la part inferior dels molls de la Duana. A la sessió ordinària de l’Ajuntament, del 17 de març de 1934, s’aprovaren els projectes presentats per Antoni Andreu i Joan Lladó Martorell que volien construir escars en aquesta part i es feu la concessió a nom seu. A la sessió ordinària de l’Ajuntament, del 5 d’octubre de 1935, el regidor Valls de Padrinas presentà una proposició fent referència a la represa de la construcció de “casetas-varaderos” a la Bassa Nova, per a donar continuïtat a “un passeig admirable a vorera de mar”. El conjunt actual està format per trenta-sis escars, els quals tenen porta d’accés per la banda posterior. L’altre conjunt, denominat barraques de sa Bassa Nova 2, està format per catorze escars i fou conegut antany com les barraques d’en Porro, perquè les va fer construir el mestre Joan Porro. 
Els altres escars, situats a altres cales del terme de Felanitx són: la barraca de Cala Brafi (o barraca des Senyor), la barraca de Cala Mitjana, les barraques de Cala sa Nau i les de Cala Ferrera.