Maties Cerdà Capó (Felanitx, 1974), sempre aficionat a la música, va tenir una idea brillant l’any 2016. Per celebrar el 700 aniversari de la mort de Ramon Llull va organitzar unes Matines diferents i trencadores, per vestir-les de música mariana, medieval i del Renaixement. La cosa va anar tan bé que ara cada any les Matines de Sant Alfons són un referent nadalenc coherent però en continua evolució.
Com acaba un advocat i tècnic d’urbanisme relacionant-se amb el món musical en general i amb les Matines en particular?
La meva afició a la música va néixer molt abans d’estudiar Dret. De petit vaig començar a anar a classes de solfeig i piano amb na Catalina Ramon, també vaig començar a cantar amb el cor de nins a Sant Alfons i més endavant amb la Capella Teatina, dirigida per sor Catalina Puig. A totes dues les tenc en una gran estima i juntament amb els meus pares, també cantaires, em varen inculcar la passió per la música. I tot i que hi ha hagut èpoques que no hi he pogut dedicar gaire temps, sempre he tengut el corquet de cantar, però també la sort de poder alimentar-ho participant amb agrupacions corals molt diverses com la coral Universitària, Tenim Cantera, el cor Acadèmia 1830, Cor Marçal o, més recentment, el cor de cambra Cercle Cromàtic. Des de l’any Llull, el 2016, juntament amb na Maria Tomàs i altres músics i cantaires, acompanyam la celebració de les Matines de Sant Alfons. Crec que al llarg de la meva vida he passat per tots els registres vocals possibles: des de la veu blanca de nin amb tesitura de soprano, passant per contralt, baríton —quan pollestrejava— i ara tenor.
Per què un vespre com el de Matines hi sol haver tantes incongruències musicals?
És habitual a moltes celebracions de Matines fer una mescla d’estils i d’èpoques molts diferents que a vegades xoca amb la tonada de la Sibil·la, drama litúrgic medieval que tenim la sort d’haver conservat a Mallorca i a l’Alguer. Aleshores vaig pensar que estaria bé que a les Matines s’interpretàs música antiga, medieval i del Renaixement, molt lligada a les músiques populars trobadoresques i als gèneres tradicionals, i més concordants amb l’estil medieval de la Sibil·la, manifestació del patrimoni cultural de valor extraordinari que volem acompanyar i enaltir. Tanmateix també incloem alguna versió de nadala tradicional que consideram que s’hi escau i localitza una mica el repertori.
Va ser complicat que la gent s’acostumàs a escoltar música mariana, medieval o del Renaixement, i no les típiques nadales d’aquí i d’allà?
Crec que la nostra proposta és original i un poc atrevida i per això molta gent que ens ha escoltat ha quedat en part sorpresa, perquè no és habitual que instruments que no siguin l’orgue acompanyin una celebració litúrgica, però crec que en general n’ha quedat contenta. Per la nostra banda, els músics i els cantaires passam molt de gust de trobar-nos per aquestes dates i fer aquest repertori plegats.
Hi ha documentació escrita sobre quines peces musicals es tocaven a les Matines de Mallorca o de Felanitx?
Sembla que a Sant Alfons, cap als anys 50 del segle passat, abans de començar la missa de Matines, ja es cantaven des del cor algunes peces marianes del temps d’Advent i de Nadal i em va semblar una bona idea de recuperar aquesta introducció, i més quan vàrem commemorar l’any Llull, per la seva devoció a la Verge. Llull considerava la música com un do que, no obstant havia de servir per lloar Déu; per això intentà atreure la música popular a la religió, i ho degué aconseguir perquè realment hi va haver una gran interacció entre la música profana i la sacra. Exemples del que dic els trobam a diversos còdex o laudaris manuscrits com el Còdex de Barcelona de 1010, el Laudario di Cortona, el Llibre Vermell de Montserrat, les Cantigas de Santa Maria o el Cançoner d’Upsala. Una altra troballa que em va sorprendre és una peça mariana anomenada “Ave Dei Genitrix” d’un disc titulat Drames litúrgics de la Catalunya Medieval, gravat per la capella de música de Santa Maria del Mar de Barcelona que segons la informació que hi consta està documentada a Mallorca al segle XIII, poc després de la conquesta catalana. És una curiositat que vàrem voler incorporar al nostre repertori, per la qual cosa la vàrem haver de transcriure.
Com passau de la idea als fets? Com vàreu trobar els músics per executa-ho?
Això era el més important: no és res tenir una bona idea, sinó trobar la manera fer-la realitat i per sort, a Felanitx, tenim bons cantaires i grans músics coneguts sobretot de l’àmbit de la música tradicional i el folk com Pere Barceló, Jaume i Roser Julià, Carles Medina, Jaume Roig, Jaume Tomàs o Lluís Vaquer. També s’hi va afegir el meu fill Macià que va poder tenir el privilegi de tocar amb ells. Quan els vaig presentar el projecte els va semblar atractiu i innovador i s’interessaren per participar-hi. Això em va fer molta d’il·lusió, sense ells i el grup de cantaires tot aquest trull no hauria estat possible. Quan arriben aquestes dates ja estic desitjós de retrobar-nos.
Com es presenta enguany? Quin és el programa i quines les novetats?
Enguany la novetat és que no només sonarem i cantarem a les Matines, sinó que farem un concert de Nadal divendres 27 a les 20 h a Sant Alfons. Aquest concert és una invitació del pare Bonet en el marc de la commemoració dels 500è aniversari de la fundació de l’orde teatí. Per les Matines solem agafar com a base el repertori ja après en els darrers anys, però sempre introduïm qualque peça nova, i pel que fa al concert serà una selecció de peces que hem cantat i sonat des de les Matines de 2016, incorporant alguna obra nova o fent versions diferents de les peces del nostre repertori.
Com es trien les peces? Quin criteri se segueix?
Intentam que sigui un programa atractiu i variat però sobretot coherent i que tengui un fil conductor o nexe d’unió entre les obres del repertori, que ens permeti en la majoria de peces de fer participar tots els instruments, juntament amb el cor i veus solistes, si cal fent versions de les obres seleccionades.
Coneixeu altres llocs que es segueixi aquesta fórmula més ’purista’?
Si em permeteu, jo no la qualificaria de purista, diria que és una proposta valenta i una mica trencadora en comparació amb altres repertoris musicals que acompanyen les celebracions religioses en general. Ara bé, és cert que la nostra proposta de música antiga té pretensió de trobar la coherència musical al llarg de tota la celebració. És clar que hi ha altres esglésies que en determinades celebracions mantenen un mateix repertori que es repeteix any rere any i que esdevenen tradicionals, ara no em ve al cap cap exemple concret… però pensem en els càntics gregorians que es canten a determinats monestirs, o amb les misses evangèliques en les quals es canta gospel.
