Saps que ho són, d’anys de llaurar
la mar nostra cada dia!
A cada solc s’hi moria
la pesquera de demà!
Són massa anys de capolar
pedres i talls de primera.
Ara, la mort us espera
sense mostrar compassió
per tanta devastació
i el desert que duis darrere.
Mori el bou! Que, submergit,
sigui tomba dins la mar,
perquè així pugui tornar
part d’allò que s’ha engolit.
Que cali per dins l’oblit
i equilibri la balança.
De peix, no n’hi haurà mancança,
perquè tornarà a haver-n’hi
i el pescador mallorquí
veurà un filet d’esperança.
● Miquel Servera
