Pere Serravinyals (Barcelona, 1969) fa un any que és president de l’Associació de Veïnats del llogaret felanitxer de Son Mesquida. Ens explica com va arribar al llogaret, els reptes de la comunitat i els projectes de futur per garantir-ne la sostenibilitat i el caràcter identitari.
Com arribau a Felanitx i a Son Mesquida?
Ja ha plogut un poc des de llavors, hauré de fer memòria. La culpa, que ningú no la vol, és de la meva sogra. Devers l’any 2000 jo feia feina a una empresa d’automoció i vaig intuir que les coses en aquest sector anirien baldades… no podia quedar-me amb les mans creuades, així que vaig cercar opcions i en sortiren dues: una cap al nord d’Europa i l’altra a Mallorca, amb la sogra; i aquí som.
Un parell d’anys més tard, o més ben dit, cap al final de la pandèmia, vàrem decidir establir-nos a Son Mesquida. Ja coneixíem el llogaret perquè els meus sogres hi havien viscut durant un temps, així que ens hi vàrem sentir a gust des del primer moment.
Quan arribau a la presidència de l’associació?
Vaig assumir la presidència a començaments del 2024, quan en Salvador Bordoy va deixar el càrrec. Cal dir que ha deixat el llistó molt amunt. Em vaig presentar com a únic candidat i, per tant, vaig ser escollit.
Quants de veïnats sou ara mateix?
Actualment, l’associació compta amb 190 socis, tot i que al llogaret hi ha uns quants veïnats més, que seran ben rebuts si en volen formar part. Hi ha una dita que diu que “com més són, més riuen”.
Quins avantatges té viure a un llogaret respecte a la vida a una ciutat o a un poble gran?
Això depèn molt de com es miri. Si ens fixam només en la comoditat del dia a dia, viure en un llogaret té alguns inconvenients respecte a la vila. Per exemple, per fer qualsevol cosa s’ha d’agafar el cotxe: per anar al supermercat, al banc, a reciclar… i sovint això es fa pesat.
Però si ho mires amb una altra perspectiva, hi ha avantatges que no tenen preu. Viure a fora vila significa estar en contacte directe amb la natura i amb el món agrícola, cosa que ens fa ser més conscients d’on surten les coses i dels cicles naturals. Portes un ritme de vida més pausat, i això es nota en la qualitat de vida.
A més, en un lloc com Son Mesquida, on tenim la sort de comptar amb una associació de veïnats molt activa i una comunitat de regants compromesa, és fàcil participar en la vida del nucli i gaudir d’un ambient social proper. Aquesta connexió entre veïnats fa que no sigui només un lloc on viure, sinó una comunitat on sentir-se arrelat.
Què hi falta? Algun servei que trobeu a faltar?
Creim que en aquest moment, el que realment necessita Son Mesquida és conservar i mantenir el que ja tenim. Per exemple, el local social necessita millores perquè pugui continuar sent un espai de trobada per als veïnats. L’església, pel pas dels anys i el poc ús, està força deteriorada i requeriria una restauració per preservar-la.
A més, les infraestructures també han patit molt. El camí principal s’ha vist afectat per les obres del transvasament d’aigües depurades i necessita reparacions. El pont del tren també requereix manteniment per garantir la seva seguretat i conservació.
Una possible proposta seria posar un indicador de limitació de velocitat de 40 km/h a les entrades del llogaret. Un de més gran, ja que no el veuen.
Un altre problema que notam, sobretot durant la temporada turística, és l’augment del trànsit pels camins del llogaret, en alguns casos, també tenim problemes de brutor per part d’alguns visitants incívics i la manca de protecció del medi envers el renou que no són propis de fora vila. Tot plegat fa que sigui necessari un millor control i manteniment per preservar l’entorn i la qualitat de vida a Son Mesquida.
Notau una pèrdua d’identitat per l’arribada de nous veïnats de lloguer vacacional o cases noves, o això no suposa un especial problema?
Sí, hem notat que l’arribada de nous veïnats, especialment els vinculats al lloguer vacacional o a noves construccions, i això té un impacte en la identitat del llogaret. La substitució dels veïnats més majors, que han format part de la vida comunitària durant dècades, per persones amb interessos molt diferents genera canvis culturals evidents.
Quan el nombre de nouvinguts és alt, sovint es creen nuclis socials propis, i en alguns casos, la integració amb la comunitat local és limitada. Per exemple, hem observat que alguns no participen gaire en les festes ni en la vida associativa del barri; de fet, actualment, a l’associació de veïnats només hi ha dos socis d’origen estranger. A més, la barrera lingüística també pot dificultar aquesta connexió, ja que alguns dels nous residents pràcticament no parlen ni català, ni castellà.
D’altra banda, l’augment del preu de la terra i de l’habitatge a conseqüència d’aquesta demanda, fa que pels joves sigui gairebé impossible accedir a una casa o iniciar-se com a agricultors si no compten amb una herència familiar. Això no només posa en perill el relleu generacional al llogaret, sinó que també pot afectar el manteniment de les tradicions i del model de vida rural que sempre ha caracteritzat Son Mesquida.
Hi ha algun projecte pendent per millorar el llogaret?
Sí, tenim el repte de fer més atractiu el viure-hi per assegurar el relleu generacional a Son Mesquida. Ens preocupa que, si la gent jove no s’hi arrela, es perdi vida i tradició. Per això, volem incentivar que els joves vegin el llogaret com un bon lloc per viure i recollir els coneixements dels majors.
