Reconeixement a Tomeu Pons, amb un carrer a Cala d’Or

L’Ajuntament de Santanyí ha duit a terme un acte de reconeixement al felanitxer Tomeu Pons Caldentey, de can Vell, del carrer Major i des Puig Gros de Cas Concos, un dels impulsors i activista de Cala d’Or en els seus anys apogeu.
Nascut a Felanitx l’any 1926, va ser artista, pintor, viatger i escriptor, esmentant el llibre autobiogràfic Cala d’Or época heroica, amb ressenyes d’humor i d’història. Professionalment, entre altres, es va dedicar a l’esmalt, a la vila.
Com a reconeixement a la seva dedicació a Cala d’Or cap allà els anys 50, 60…, l’Ajuntament ha posat el seu nom a un carrer de la zona antiga del nucli turístic, a ses Puntetes, el barri que encara conserva les cases de color blanc, tipus eivissenc, a un tram del carrer de sa Murada, entre els carrers Francisca Merlange i d’en Costa. Pons va viure els anys ‘daurats’ de Cala d’Or, on tenia casa.
A l’homenatge hi assistiren els seus familiars i amics. L’acte va ser presentat per l’empleat municipal i investigador de l’arxiu santanyiner, el calongí Pep Estelrich, que va contar la trajectòria de la vida i obra de Tomeu Pons, així com alguns aspectes més íntims, familiars, entre la família d’Estelrich i Tomeu Pons. 
En el seu parlament, Estelrich va dir: «En Tomeu sentia que Cala d’Or era “el lloc més lliure, més tolerant de l’Estat espanyol”. I això, en aquells temps, era una veritable excepció. Un petit miracle, valuós i lluminós. Aquí hi trobà una llar de llum i tolerància.
Un lloc on la felicitat era possible. Un lloc on teixir xarxes d’amistat, de complicitats, que travessaven fronteres i idiomes.
En Tomeu era un amant de la paraula, un conversador incansable, que frenava les agulles del rellotge. Li encantava compartir idees, escoltar, aprendre… El temari era obert: filosofia, ciència, art, història… El seu discurs tenia un toc agut i provocador, insinuant un somriure… Amb aquella espurna d’enginy i de bon humor que el feia encantador.
Deia en Tomeu que: “Un dels encants que trobava a Cala d’Or era la paraula”. La seva curiositat el va empènyer a viatjar i conèixer altres societats i cultures. Va recórrer Europa, l’Orient Mitjà i Amèrica. Fruit d’aquestes inquietuds en va treure un gran bagatge cultural, que anà formant el seu estil personal i propi i adquirí una visió dotada d’un original toc multicultural i cosmopolita.
La seva figura ens revela un home il·lustrat, una figura amarada d’inquietuds artístiques i científiques, fascinat per la diversitat. Viatger, aventurer immers en una època hippy pop-liberal, amb una vocació universalista. Un personatge carismàtic. Un artista amb reminiscències romàniques. Un visionari. Un artista multidisciplinari: que conreava pintura, arquitectura, ceràmica, esmalt disseny…
Va deixar la seva empremta en façanes, llibres, jardins, objectes… I la seva obra, reconeguda internacionalment, està estesa a molts països. Va publicar 14 llibres. També va ser l’ànima de la revista Cala d’Or, editada en diversos idiomes, amb una vocació universalista.
Fou nomenat, juntament amb Pep Costa, president honorari de l’Associació de Veïnats, que dirigí durant un bienni en què va impulsar millores socials, urbanístiques i culturals. Estava present, si és que no n’era el promotor directe, de totes les mogudes i fregats socials de relleu que esdevenien.
Fou també l’ideòleg del port esportiu, el primer de la seva classe a l’Estat. Un port que imaginava envoltat de natura enjardinada, en forma d’un camp de golf que havia d’elevar Cala d’Or al màxim nivell. Va ser impulsor d’actes culturals com el Festival de Cinema de Cala d’Or, un festival ambiciós i prometedor, que potser s’hauria consolidat com un Canes mallorquí que no arribà a florir. Però no tot eren projectes grans. També decorava espais, creava amb les mans: pintura, mobles, roba… Tomeu Pons va deixar una empremta inesborrable.»