Targeta groga

A la diada esportiva de final de trimestre em solia oferir als companys del departament d’Educació Física per arbitrar una sèrie de partidets de futbol 5. Aquell dia un jugador, sense més ni pus, va deixar anar una escopinada, un gargallot en tota regla, a la pista de ciment. Vaig aturar el partit i vaig decretar la suspensió de la competició perquè el camp “està impracticable” (per dir-ho com els locutors) per motius de salubritat. És fàcil imaginar com es varen posar els dos equips rivals més els que esperaven torn. Per afegir un puntet més al guió, el jugador que havia escopit era argentí, una categoria especial dins el món del futbol.
Però què passa, per què, quin és el problema, és normal, tothom escup. En Messi escup. Em vaig tancar en banda i vaig dir que amb aquella endemesa en el carril de l’interior esquerre no es podia seguir. O l’autor procedia a eliminar aquells fluids corporals del terreny de joc o ja n’havíem parlat prou. Perplexitat generalitzada. Era una càrrega de profunditat: un adolescent mascle futboler havia de netejar el que havia embrutat davant les mirades d’altres exemplars de la mateixa espècie. Em vaig treure dos mocadors de paper de la butxaca i li vaig dir “au, venga”. I així va ser, va fregar el soi i va dipositar els mocadors a la paperera. La competició podia continuar.
Som decididament partidari de treure targeta groga per haver escopit. Celebrar un gol llevant-se la camiseta es penalitza amb una targeta groga! Encara no han sortit al camp i ja escupen. Han de treure una falta i escupen. Saben que els enfoca la càmera i escupen. La pilota ha sortit fregant el pal i escupen. També ho fan els reserves i els entrenadors. Si no pots imitar els detalls tècnics d’en Messi, com a mínim escup com ell. El mal exemple es normalitza i escopir fa home. Si t’han fet falta, has pegat de morros i has menjat gespa, es pot entendre que en un moment determinat un jugador necessiti escopir, però a aquestes altures de partit, l’escopinada forma part del ritual i dels tics comuns, com qui es toca una orella. Si en Lamine Yamal compixàs una porteria o la línia de banda, no vull pensar què arribaríem a veure!
La proposta és clara: escopir és una grolleria normalitzada dins el món del futbol que s’ha de combatre, tant pel futbol en si mateix com per la repercussió social del futbol. S’ha de castigar amb targeta groga (quines ganes d’afegir-hi una clotellada ben pegada!). Si necessites escopir durant el partit, idò has de dur un mocadoret dins la butxaca dels calçons. Deures: prestar atenció al futbol femení a veure si també escupen. Mariona, tu no escups, o sí?