Pareix el títol d’una pel·lícula d’en Fellini. Fa estona que el Club va prendre l’opció de fer aquestes sortides enfocades a crear una convivència horitzontal entre tots els qui hi volen ser: sense primar la part competitiva, però tampoc deixant-la del tot de banda, i fent que tota la resta —que és molt— sigui la cosa realment important.
Quasi 200 persones de Felanitx i dels pobles de la contrada partírem divendres passat cap a Menorca, concretament a es Castell. Allà, de la mà de na Rosi, n’Antonio, n’Alicia i la resta de companys del club de bàsquet del poble, vàrem viure un dissabte dematí de bàsquet intens: una gentada a la pista i a les grades, amb totes les categories disputant partits contra els amfitrions. La festa acabà amb un dinar de germanor i una passejada per la contrada amb la gent d’allà.
Aquest era el germen i el motiu de la feta, però aquestes sortides són molt més: 200 persones en un complex hoteler, juntes, convivint i gaudint de les petites coses que un dia seran records.
Els més petits provant una certa autonomia dins uns límits; els grups d’amics berenant, dinant i sopant junts; les sinergies que s’observen en aquests moments tan íntims dels equips; la interacció amb els jugadors més grans, que els cuiden i els coneixen; balls espontanis amb els animadors de l’hotel; conèixer gent nova per obrir els ulls i mirar enfora.
I tampoc no hi pot faltar un poc de trull: adolescents estirant la corda, però sense rompre-la; batalles amb els entrenadors per tenir les fites clares i netes. També és de valorar la convivència dels pares que hi venen, que, a més d’estar amb els qui ja coneixen, en troben d’altres grups, alhora que passen aquests tres dies més a prop dels entrenadors i entrenadores, amb una altra casta de converses i actituds.
Res, un cresol —o millor, una gran olla— de petites coses, la immensa majoria dolces i boniques, que fan, cada dos o tres anys, un cap de setmana diferent i inoblidable per a tots els qui hi hem participat.
No podem deixar de donar l’enhorabona a les persones que ho organitzen: gent de cor, que hi deixa temps i salut amb una bona rialla a la cara, i que són, al cap i a la fi, les que més gaudeixen de la sortida.
Enhorabona també a tots els al·lots i al·lotes, que són, en el fons, l’excusa de la festa.
Una festa que no cerca cap altre rèdit que passar tres bons dies amb felicitat i bona companyia.
I enhorabona a les famílies que han vengut, que hi han participat, i també a les que han confiat els seus angelets a aquesta empresa.
