Per Guillem Mas Julià
El passat 20 de maig de 2026, na María José Mas Gutiérrez ens va deixar després d’afrontar amb gran enteresa i dignitat la malaltia que li havia estat diagnosticada un cruel 7 de febrer de 2022. La seva pèrdua deixa una empremta inesborrable en tots els qui la varen conèixer: la d’una persona plena d’humanitat, bondat i amor. Era una dona íntegra i justa, elegant, amb una manera de ser marcada per l’afabilitat, la generositat i una profunda voluntat de fer el bé.
Des de ben jove, els seus pares li inculcaren el valor de dedicar-se a una professió humanitària. Després de moltes reflexions i dubtes, va saber escoltar la seva vocació i va decidir anar-se’n a Barcelona a estudiar Medicina, ciutat on va conèixer el seu company de vida, en Sebastià Garriga Sintes. Amb esforç i constància, va completar la carrera i posteriorment va superar el MIR. Primer es va especialitzar en medicina esportiva i més endavant en medicina de família, fins a obtenir una plaça com a metgessa del servei d’urgències de l’Hospital de Manacor.
En la seva feina destacava no només per la seva professionalitat, sinó també per la seva immensa qualitat humana. Els seus companys de l’Hospital de Manacor li varen retre homenatge amb un minut de silenci el passat 22 de maig on recordaren la seva vocació i la seva entrega als altres. També destacaren el seu compromís, la seva generositat i la seva capacitat de fer equip. El seu somriure afable deixa un buit immens entre tots aquells que varen tenir la sort de compartir camí amb ella.
Juntament amb en Sebastià formaven una parella basada en la sinceritat, la confiança i el suport mutu. Compartien una vida dedicada als seus fills, de 15 i 12 anys, als quals educaven amb fermesa, un amor immens i una humanitat que arribava al cor. Junts havien construït una llar acollidora i plena d’amor, on tothom era benvingut i on compartíem tants dinars i moments en família.
La resta de la família sentim profundament la seva pèrdua, perquè na Mari era una persona extraordinària, el far de la nostra família. Sempre estava disposada a ajudar, a donar suport i a transmetre serenor fins i tot en els moments més difícils.
Durant el període de baixa, mai no va perdre les ganes d’aprendre ni la il·lusió per viure. Va començar els estudis de Filologia Catalana a distància. També va col·laborar en la revista Ressò de Campos, on publicava escrits i reflexions sobre llibres, perquè llegir era una de les seves grans passions. De fet, va participar en grups de lectura i es va presentar a diversos certàmens literaris. Darrerament, també havia descobert el gust per cosir, activitat que practicava amb paciència, constància i delicadesa, qualitats que la definien profundament.
Totes aquestes virtuts perduraran sempre en el nostre record. Na María José ens deixa l’exemple d’una vida viscuda amb dignitat, amor, pau i entrega als altres. El seu somriure, la seva bondat i la seva humanitat continuaran vius per sempre dins els nostres cors.
