Un equip d’investigadors del Departament de Geografia de la UIB (format pel felanitxer Marc Fuster Uguet, Macià Blàzquez i Xavier Font) i de la Universitat de Surrey (Regne Unit) ha analitzat l’evolució de l’impost de turisme sostenible a les Illes Balears (ITS, conegut com l’ecotaxa) i ha detectat un canvi significatiu en l’ús que se’n fa, de l’impost.
L’estudi, publicat a la revista Annals of Tourism Research, examina com aquest instrument fiscal, creat inicialment per compensar els impactes del turisme, ha passat d’una orientació ecosocial a una lògica de “creixement verd” centrada a promoure la competitivitat del sector turístic.
La recerca analitza 297 projectes finançats entre 2016 i 2025, amb un pressupost total de 845,8 milions d’euros, i els compara amb 357 propostes elaborades per la societat civil. Els resultats mostren una divergència clara: mentre les polítiques públiques prioritzen millores en infraestructures, digitalització i promoció turística, les demandes ciutadanes reclamen límits al creixement, redistribució econòmica i protecció ambiental.
Segons assenyalen els autors de l’estudi, en els primers anys, l’impost combinava inversions ambientals amb mesures socials, com l’habitatge. Amb el temps, però, s’ha produït un desplaçament cap a projectes orientats a l’eficiència i la competitivitat, amb una reducció del pes de les polítiques redistributives. Aquest canvi es va intensificar especialment a partir del 2023, quan es varen eliminar línies com l’habitatge públic.
Pel que fa a la metodologia, l’equip investigador ha utilitzat una combinació innovadora d’intel·ligència artificial i revisió humana per analitzar grans volums de dades textuals. Aquesta tècnica ha permès classificar els projectes segons si responen a un model de “creixement verd” o de “postcreixement”, que aposta per reduir la pressió turística i respectar els límits ecològics.
La lògica expansiva del creixement verd
Segons els autors de l’estudi, el concepte “creixement verd” fa referència a una manera d’entendre la sostenibilitat que intenta compatibilitzar el creixement econòmic amb la reducció dels impactes ambientals mitjançant innovació tecnològica, eficiència i instruments de mercat. En aquest enfocament, es considera possible continuar expandint l’activitat turística si aquesta es fa “més verda”, per exemple, amb digitalització, energies renovables o millores en l’ús dels recursos.
Tanmateix, la recerca assenyala que aquesta visió tendeix a prioritzar la competitivitat del sector i a confiar que la tecnologia permetrà deslligar (o “desacoblar”) el creixement econòmic del deteriorament ambiental, sense qüestionar el volum total de turisme. Això pot provocar que, tot i utilitzar un llenguatge de sostenibilitat, les polítiques acabin reforçant la mateixa lògica expansiva del model turístic i deixin en segon pla aspectes com la redistribució social o els límits ecològics del territori.
Segons el doctor Marc Fuster, investigador del Grup de Recerca de Geografies Crítiques de la Urbanització, Sostenibilitat i Turistificació (CRIGUST) i coautor de l’estudi, “aquest treball posa de manifest que el llenguatge de la sostenibilitat es pot fer servir per legitimar polítiques que, en la pràctica, continuen promovent el creixement turístic”. I afegeix que “cal repensar la governança de l’impost perquè esdevingui una eina real de justícia social i ambiental”.
Els resultats apunten que, sense canvis en la manera de gestionar els recursos, l’impost de turisme sostenible pot acabar reforçant el mateix model que pretenia corregir. L’estudi proposa impulsar una governança més participativa, amb criteris redistributius i objectius basats en els límits ecològics. Només així, conclouen els investigadors, aquest instrument podrà contribuir a una transformació real del model turístic cap a la sostenibilitat.
A la fi acaben les obres de la carretera de Campos
Redacció
2 juliol 2026
