Dissabte passat a vespre es varen viure un parell d’hores d’angoixa a Portocolom, que gràcies a la col·laboració ciutadana i de la Policia Local va acabar bé.
Una gent es trobava sopant a un restaurant de la plaça de Sant Jaume de Portocolom quan, de cop i volta, varen perdre de vista un nin de 10 anys amb autisme. Tot d’una es varen posar a cercar per la zona i es va avisar el 112. A les 22.30 hores la Policia Local va rebre l’avís i es va posar en marxa el dispositiu de recerca. A les dues patrulles disponibles i l’oficial de guàrdia s’hi varen sumar efectius dels bombers i també molts de ciutadans; desenes de veïnats s’anaven sumant a la recerca, com aquella bolla de neu que es va fent grossa. A l’estiu molta més gent és pel mig i a més va coincidir amb el final de l’obra de teatre. En pocs minuts, a peu, en bicicleta, en moto, en cotxe, gent i més gent, de boca en boca s’anava sumant al dispositiu. Primer, varen pentinar tota la part de sa Capella, les barraques des Riuetó, una a una… i la recerca es va estendre cap a la part de la Duana. Es veia gent amb la llanterna del mòbil per tot. Tothom amb l’ai al cor fins devers la una de la matinada, les 0.49 hores exactament, quan una parella va cercar damunt el moll de la Duana allà on hi ha el material de les obres, i amagadet i arrufadet varen trobar el nin, xop —se coneix que s’havia banyat, se sospita si al varador d’allà. Tot d’una varen avisar i policia, bombers i veïnats es varen trobar allà amb els pares, que se’n varen fer càrrec, i finalitzà el malson d’aquesta família de turistes francesos que sopaven al port amb uns amics.
Davant la nombrosa solidaritat ciutadana, diumenge dematí tant l’Ajuntament com la Policia Local, mitjançant les xarxes socials es va agrair aquesta gran participació en la recerca: “Humanitat, empatia i col·laboració, fan que les tasques dels cossos d’emergència, i concretament policials, sigui més ràpida i efectiva, i en ocasions com aquesta, amb un desenllaç feliç, aconseguint que una família de turistes, desconeguts, poguessin dormir tranquils després d’hores d’angoixa”, explicava el comunicat de la policia.
A més, unes hores més tard, la família del nin feia arribar a l’Ajuntament una carta d’agraïment adreçada a totes les persones i cossos de seguretat que participaren en la ràpida i fructífera recerca.
Els pares explicaven que “Evan no parla, neda amb dificultat i podria seguir qualsevol persona… Estàvem terroritzats, però el que va passar a Portocolom durant les hores posteriors a la seva desaparició va ser extraordinari… Vàrem rebre una immensa mostra de solidaritat, tota una comunitat es va unir als nostres esforços i als dels nostres amics; i aquesta comunitat éreu vosaltres, residents de Portocolom… Vàrem veure homes i dones de totes les edats, a peu, amb bicicleta, amb moto o amb cotxe unint-se a la tasca de la policia i els bombers. Els voluntaris s’intercanviaven telefonades i missatges, avisant amics i coneguts per ampliar la zona de cerca… A cada carrer per on passàvem ens trobàvem amb la mirada preocupada de persones que semblaven compartir la nostra angoixa, inspeccionant cada racó amb la llum dels telèfons, com si n’Evan fos el seu propi fill… No ens pensàvem mai que hauríem de passar per una prova tan difícil, però viure-la amb tots vosaltres al nostre costat la va convertir també en una de les experiències més commovedores de les nostres vides”.
