En Joan Genís Valverde Albons (Portocolom, 1981) es va criar entre Portocolom, Barcelona i Palma. Després d’estudiar les carreres de Matemàtiques i Telecomunicacions, va entrar al món laboral de la mà d’una multinacional americana. La seva feina com a consultor de temes tecnològics l’ha fet seguir pas a pas el procés de transformació digital fins a convertir-se en expert en intel·ligència artificial.
En què consisteix la vostra feina?
Quan s’ha de fer un canvi tecnològic, sigui informàtic o el que sigui, s’ha de pensar bé com es fa. S’ha de pensar en les màquines, en com estan configurades i en les aplicacions. Un pot tenir una intel·ligència molt bona, però si no serveix de res, no la farà servir. Ara la IA està de moda, tothom la utilitza per a tot sense pensar en què necessita realment. Vaig començar amb tecnologies que ara quasi quasi no existeixen, però ara ja em dedic purament a la IA.
Vàreu especialitzar-vos després de la universitat?
Jo m’he format tota la vida. Si a l’empresa on estava exigien 40 hores de formació anuals, jo en feia 400. El 2010 vaig fer un màster, després un postgrau per executius d’empresa d’IA i ara estic estudiant un màster de filosofia contemporània aplicada als reptes contemporanis. La filosofia és sobre coneixement, ètica, societat… Tot allò que ens defineix com a humans i ens duu cap a un camí exitós. Com que la IA està impactant totes aquestes coses, és un moment molt important per aturar-se i pensar, abans que sigui massa tard, i no cedir-li massa terreny. Que la gent torni beneita per fer-ho tot amb IA és una por bastant comuna.
La teniu, aquesta por?
No. Fa poc vaig recercar com havíem desenvolupat el concepte d’IA a través dels mitjans de cultura popular: mitologia grega, literatura històrica, còmics, teatre, televisió, sèries… Si tenc aquesta por, el primer que faig és navegar per la història a través d’aquesta òptica tan particular. Vaig fins a Plató i veig que conta com un personatge presenta l’escriptura al rei i li diu que amb l’escriptura podran evolucionar molt. Llavors, el rei li diu que allò serà el final de la humanitat, perquè la gent escriurà les coses i deixarà de practicar la memòria. Et sona? És una por inherent que la societat té al canvi. Les persones sortim de la zona de confort i reaccionam de manera protectora. Com a comunitat, això s’amplifica. Tenim certes manies, pors, resistències… Això fa que els patrons es repeteixin. Aquí, el pensament crític és molt important. Sempre hi ha hagut gent preocupada i gent que s’ha deixat dur.
Quin és el perill de deixar-nos dur massa, sense pensament crític?
Una cosa preocupant ara són les notícies falses, la gent que genera contingut fictici amb IA. Han sortit recentment notícies d’al·lots que han fet servir la IA per humiliar companyes fent-se fakes sense roba. Però quan va sortir el Photoshop, que jo tenia 14 anys, jo ja havia vist fotos d’aquest tipus amb la cara d’una companya. Eren ridícules i es veia d’enfora que era un muntatge, però el dany moral era el mateix. Però el que és encara més trist és que 15 anys abans, amb revistes com Jueves o Playboy, es retallaven cossos i s’ajuntaven a la foto d’orla d’algú amb un tros de cinta. El problema de tot això és la IA? No. És el valor del respecte cap als altres. Ara es xerra molt d’aquestes situacions, però tot això, d’una manera o una altra, ha passat sempre. La diferència més gran és que no ho veia tanta gent, però la víctima patia igual i qui ho feia era igual d’imbècil.
Fins a quin punt els adolescents són capaços d’aplicar aquest sentit crític?
Jo som de l’opinió que és millor educar-los a utilitzar-ho i ensenyar-los els problemes que hi pot haver. Tenc un client que és professor i em va posar un exemple formidable. Em contava que havia compartit la pantalla de l’agent de IA i que quan li demanava si el que estava passant a Israel era un genocidi, tot d’una botava la protecció i deia que no. Per aquest motiu, va decidir començar a l’inrevés amb els alumnes. Primer, li va demanar que definís la paraula genocidi i digués què s’ha de donar perquè n’hi hagi un. Després, li va demanar si en aquell conflicte concret estava passant tot allò i la resposta va ser sí. Aleshores, el sistema va fer referència a una situació de genocidi a Israel, perquè clar, havia de ser coherent. La cosa és que si li fas la pregunta directa, té aquest control i intenta manipular-te ideològicament o ser més suau per interessos geopolítics; en canvi, si li fas d’una manera més crítica i sistemàtica, anant a la definició, fas que els alumnes vegin les contradiccions.
En el vostre dia a dia, com feis ús de la IA?
El meu dia a dia és ajudar empreses a fer projectes amb IA que tenguin èxit, perquè hi ha diversos articles que calculen que un 80 % dels projectes amb IA fallen. Això és perquè hi ha gent que en fa ús per moda, no perquè realment hagi de millorar l’empresa. Jo faig molta feina amb IA tant d’informació i documentació com d’aplicació i transformació. Una fricada que faig és tenir debats amb la IA quan tenc un conflicte ètic amb una notícia i no sé si estic esbiaixat ideològicament o no. Em va bé, perquè em permet analitzar els meus propis biaixos.
La tecnologia pot substituir els humans?
Des que la tecnologia és tecnologia ha transformat la manera com els humans fan feina, però substituir-los és diferent. La IA fa les coses molt ràpid, però també les fa totes molt semblants. La gent que té doblers cerca la diferència, l’artesania. Això vol dir que la gent que resisteixi i sàpiga desenvolupar una identitat, un art, que sigui capaç d’explotar la part humanística de la seva feina, aquesta gent sobreviurà. Seran imprescindibles. Sempre, per damunt de molta gent fent el mateix amb les mateixes eines, el que surti de la norma brillarà.
Així i tot, en certa manera està passant.
Ara estam a l’etapa de la falsa promesa de la rapidesa: fer les coses barates, ràpides… la tirania de l’eficiència. Estam fent moltes coses per estalviar. Però sempre hi ha allò que es resisteix a la norma, la diferència. L’excepció en aquests casos queda exclosa i acaba revalorant-se. Allò que havíem dit que era molt car i no valia la pena ho hem automatitzat i després voldrem tornar al d’abans. Això es tradueix en una cosa: si tu estàs en una empresa i estàs fent una tasca realment important, si l’empresa l’automatitza sense miraments i hi lleva tot el valor humà, no et preocupis, que després d’anar-te’n tu, desapareixerà l’empresa.
La vostra tasca ajuda a evitar això?
La meva principal funció com a assessor és recomanar a les empreses que no automatitzin sense miraments, que mirin bé què automatitzen, com i per què. Jo som partidari d’una intel·ligència augmentada, un punt mitjà entre l’automatització extrema i utilitzar la IA per a millorar els humans. No es tracta de fer fora la gent, sinó de demanar que, en comptes de fer la feina en una setmana, s’ajudin de la IA, la supervisin i la facin en dos dies. La IA fa cagades i si no hi ha ningú que la supervisi els perills poden ser molts.
Fins on podem arribar? Què substituirà a la IA?
Si mires la literatura pots imaginar un món de múltiples possibilitats. Hi ha un relat que xerra del retorn d’una raça de robots amb IA, hereus de la civilització humana, que tornen a la Terra per veure on va néixer la seva civilització. Això és una visió transhumanista: tens persones augmentades, amb xips, amb IA… una fusió de tecnologia i humanitat que permet superar els reptes i les dificultats. És una visió molt fosca per uns i brillant per altres. D’altra banda, hi ha la visió dels androides, també basada en la literatura. Pel que he recercat, l’androide és un ésser que té carn sintètica, amb IA, però que és plenament artificial. Ja hi ha hagut ordinadors fets amb cèl·lules. Arribarem a aquest punt? No ho sé. Són visions que algú ha tengut i ha escrit. Igual que la IA ho va ser en el seu moment.
