En aquest final d’estiu tan atípic, a mi, que sempre he estat un enamorat de la zona costanera, m’agrada molt nedar i estar dins l’aigua, encara que darrerament ho he deixat de fer una mica perquè l’aigua de la mar ja no és el que era.
A Cala sa Nau ja no hi ha aquell broll d’aigua fresca que sortia a la dreta mirant cap a mar endins, a una metres de l’arena; ara hi tenim redols d’oli, altres parts plenes de plàstic i brutor, i també aquestes llanxes amb motors de dos a tres mil cavalls ocupant bona part de la superfície. Abans, si t’agradava gaudir dels fons marí, com és el meu cas, les aigües cristal·lines et deixaven veure tota la vida dels fons: praderes de posidònia, bancs de saupes, qualque fadrí o donzella de colors cridaners…
Ara les hèlixs dels vaixells remouen les aigües i la brutor ho enterboleix tot alhora que el soroll dels motors fa mal a les orelles. Imaginau com tota aquesta activitat deu molestar els éssers d’aquest món submarí tan fascinant que hi ha en la vida marina. Amb el meu poc saber, estic convençut que l’entorn l’hem descuidat, l’hauríem d’estimar i respectar molt més.
Com a sortarrí d’arrel, crec que som coneixedor de la nostra costa marinenca. He recorregut no poques vegades des de Cala Ferrera fins a Cala Marçal i s’Algar, i fins i tot ho puc allargar fora terme fins a Cala d’Or, on vaig fer la meva adolescència. Això del coneixement de la ribera, ho he dit perquè ara de jubilat aquests darrers anys he anant fent visites a les nostres cales i platgetes tan guapes com Cala Mitjana, Cala sa Nau, Cala Estreta, Cala Brafi…
Rememorant els meus anys jovenívols, he recordat aquells temps que per les nostres cales hi havia llaüts no massa grossos i petites barques amb motors molts petits; tot això ara és pura nostàlgia.
Darrerament, les barques que visiten les platges han crescut fora mida, sobretot enguany, que diuen que ha estat de crisi. He arribat a la conclusió que, de crisi, n’hi ha haguda i encara n’hi ha i en queda, però crec que no ha estat tan generalitzada com caldria esperar perquè hi ha hagut vaixells encara més grossos que anys anteriors i he vist com ocupaven de part a part totes les petites cales que us he dit, i molts més que mai, sobretot a Cala sa Nau.
Com acab de dir, crec que els ocupants dels vaixells, de crisi, en tenien poca, i de mascareta no en duien gens, o molt pocs. I són ells els que diuen que els banyistes de la platja no en duen i també diuen que ningú creu. I jo dic: però ningú és ningú, no sols els de la platja, ells també.
Per mi, el detall que els vaixells de les cales tornin grossos i més abundants, alhora que els llaütets vagin a menys, vol dir que la classe mitjana torna pobra, o no?
I d’una cosa sí que crec que podem estar ben segurs: si no conservam el medi, tant terrestre com marítim, els boscs, l’aigua, la posidònia i tots els éssers que hi habitam, i si no posam fre ben fort a la contaminació, tendrem virus per molts d’anys, un darrere l’altre, ja que la contaminació per ella mateixa és un gran virus!
