Més arbres

De juny de 2023 a juny de 2024 la temperatura mitjana del planeta Terra ha estat 1,63° per damunt la mitjana del període 1850-1900, per tant, ja no s’ha complit l’objectiu de l’Acord de París de no sobrepassar-la en més d’1,5°. Els científics diuen que la Terra s’escalfa més ràpidament del que sospitaven fa uns anys i adverteixen que a partir d’un augment de 2° la crisi climàtica és irreversible i catastròfica.
A Felanitx patim i patirem totes les conseqüències que ens toquen com a part d’una illa turística de la Mediterrània: retrocés de les platges (ja perceptible a Mallorca, tot i que encara no tant com a Catalunya), el canvi del règim de pluges amb sequeres i inundacions, els efectes sobre l’agricultura i la pesca, els efectes de les altes temperatures sobre la salut i el benestar (a les aules ara hi fa més calor que fred, per exemple), etc.
Hem de sembrar arbres. Al camp i a zones urbanes. És una mesura alhora de prevenció i de mitigació dels efectes de la crisi climàtica. La vegetació neteja l’aire i genera fresca. No és car i, en el cas de les administracions, requereix una planificació més senzilla que l’energètica, la urbanística o la de mobilitat.
Caminant pel passeig d’Ernest Mestre un dia de calor s’agraeix l’ombra dels arbres. Després, travessar la difunta plaça de ses Palmeres o prendre pel carrer de Campos, sense cap arbre, és un suplici. Hi ha massa diferència a l’hora de combatre la calor entre espais urbans amb vegetació i espais urbans desèrtics. L’avinguda de la República Argentina, pelada. Els pins caiguts a Portocolom no han estat substituïts per cap arbre. Sembrem arbres, molts. I si perdem aparcaments, paciència. Les places d’aparcament han baixat posicions a la llista de prioritats, mentre que la necessitat de crear ombra i frescor n’ha pujat.
Als arbres els cauen les fulles i tenen altres inconvenients. Evidentment. (No com els cotxes, que no presenten cap inconvenient ni un.) Tots els medicaments tenen efectes secundaris, i per això han de ser prescrits per personal mèdic tenint en compte molts de factors. Una plantació massiva d’arbres als espais públics, també.
La columna del PI de la setmana passada treia pit de la planificació que fan en aquesta àrea. Va, urgent, cal passar de les bones paraules i de la feina del consultor als fets i a la feina dels que sembren. Parlant de medi ambient se solia dir que les generacions futures en patirien les conseqüències. Hem de posar el discurs en present: són (som) les generacions actuals les que patim i patirem les conseqüències de la crisi climàtica.