Mix periodístic

Enhorabona i gràcies sense matisos a les persones que varen organitzar la manifestació Felanitx per la pau i per la vida dia 31 de juliol a Portocolom i per extensió a totes les persones organitzadores de la cinquantena llarga de manifestacions arreu de Mallorca. El però el trobam a la tímida cobertura periodística dels grans mitjans de les illes i forans. En el cas d’IB3, frega la vergonya professional. Es nota que la nova realitat de la premsa en paper els ha fet prescindir dels corresponsals a pobles. Una iniciativa de tant de calat mereixia més atenció d’aquests mitjans, per la fórmula, per la simultaneïtat i pel que significa que molta gent sigui capaç de commoure’s (indignar-se, protestar, exigir…) i de mirar més enllà del turisme en aquestes illes. I davant el nas dels turistes a Portocolom (moltes fotos i pocs gestos de solidaritat, per cert). Informativament, les manifestacions no varen rebre la cobertura ni l’anàlisi que tocava en el moment que tocava, així de clar. El mateix dia la reina Letizia i les seves filles varen anar al cinema. Com que això és fàcil i poc compromès, venga pàgines. Duia un vestit de Carolina Herrera, com la majoria de manifestants al Port.
El setmanari Felanitx està d’aniversari: 90 anys. De setmanari en castellà al servei de les dretes més reaccionàries, a setmanari en català més plural i amb poca presència de l’extrema dreta. La premsa de proximitat, la de quilòmetre zero, la que informa del més proper, la que no es pot inventar notícies falses perquè els veïns les poden comprovar personalment, la que ho passa malament per subsistir, agafa més importància que mai en un món on la democràcia i la llibertat d’expressió roden per avall cap al precipici. Fem-li costat!
Darrerament, aquesta premsa propera ens ha donat notícies positives sobre una escola nova, l’hospital de crònics i el Sindicat. El problema és que fa anys que rebem bones notícies al respecte i els avanços no es veuen. Les administracions fan tanta de feina de comunicació, tants d’anuncis de cada petita passa dels projectes que al final alimenten l’escepticisme i la desafecció de la ciutadania per la tardança a convertir-se en realitats tangibles. Per favor, ni un/a conseller/a més del ram ni una presidenta més per aquestes terres a parlar de l’escola i l’hospital fins a la inauguració. Per cert, molt pertinent la pregunta que feia una carta al director de la setmana passada sobre el Sindicat: com es pot triar un projecte sense saber l’ús que es donarà a l’edifici?