Plorar a IB3

Deu ser casualitat. No hi veig altra explicació possible. Un parell de vegades per setmana coincideix que posam les notícies d’IB3 a l’hora de dinar. I sempre, puntual com un rellotge, surt una informació sobre la temporada turística: el lloguer vacacional, els hotels, l’oferta complementària, els creuers, els taxis, la restauració, l’oci nocturn, l’aeroport, el transport per carretera, els comerços, els xibius de les platges, etc. Fins aquí, cap sorpresa. Però sense excepció la notícia ve acompanyada d’unes declaracions d’algun representant dels sectors econòmics teòricament beneficiats pel turisme presentant unes dades que demostren que els resultats econòmics no són tan bons com esperaven. Sempre surt algú a plorar un poc, a fer peneta a la societat. No vull imaginar-me les llàgrimes a les reunions amb les administracions públiques per demanar més i més. 
Els turistes no gasten tant com abans de la pandèmia, plors. Com que el preu de l’habitació de l’hotel és més alt, el turista no té marge per anar de restaurants, plors. Les estades ara són més curtes, plors. Els creueristes miren molt però no compren gaire, plors. L’ocupació de l’agost no ha arribat al percentatge previst, plors. No hi ha treballadors qualificats per cobrir la demanda i donar el servei que voldríem, plors. L’ecotaxa, plors. Caminen per no gastar en taxis, plors. La promoció turística no sé què, plors. Compren beguda barata i beuen al carrer en lloc de beure als bars, plors. L’hivern serà molt dur i haurem de fer reformes, plors. La turismofòbia perjudica, plors. Hem de pagar IVA, plors. Les infraestructures tal i tal, plors. Recessió econòmica a Alemanya, ora pro nobis. Una pizza entre quatre, ora pro nobis.
Tal com va dir Aristòtil, “ves què han de fer es porcs si ses oveies grufen”. Grufen les patronals, grufa cada representant sectorial, grufen els sindicats. Els periodistes posen el micròfon a un comerciant, restaurador, hoteler, transportista…, a qualsevol, el primer que troben, i què fa? Queixar-se. No en surt cap mai a dir “m’he forrat, això és una mina d’or”. Si el turisme no dona bons resultats al sector turístic, com deuen anar les coses als sectors que pateixen el turisme? 
S’entenen les queixes dels pagesos, dels jutges d’Eivissa o dels sectors que paren el cop, com són la sanitat o l’educació, però la queixa constant dels que s’inflen les butxaques amb el turisme, sovint magnificada pels mitjans de comunicació, és indecent. Provarem de dinar amb el televisor apagat.