Segueix el judici pel cas Platges a la Secció Segona de l’Audiència Provincial.
Segons les cròniques recollides dels diferents mitjans que han informat de les declaracions judicials, dimecres de la setmana passada va declarar unaaltra licitant del concurs de platges. En aquest cas la seva família va dur durant molts d’anys la platja de Cala Ferrera. El testimoni va dir que en una reunió, l’empresari guanyador —el propietari de Marportunbeach— va presumir davant ell que sempre que hi hagués el PP a l’Ajuntament, tendria les platges.
El testimoni va guanyar anys enrere un plet contra l’Ajuntament per un concurs anterior per a la concessió de platges –la de Cala Ferrera– que havia anat a parar a Marportunbeach. L’Ajuntament va haver d’indemnitzar el demandant amb 350.000 euros i la sentència va arribar quan quedava un any de concessió.
“Va venir un dia amb un representant de l’Ajuntament, un regidor, per veure si podíem ‘arreglar qualque cosa’, així ens ho varen fer saber. Ell va dir que necessitava explotar la platja un any més perquè els números no li sortien. Els vàrem dir que ‘l’Ajuntament hauria de presentar una apel·lació perquè ja havíem guanyat aquell primer judici’ ”.
Segons el seu relat, quan es va produir aquesta reunió es trobaven al lloc altres persones: “Hi havia mon pare, el meu tio, érem vàrios”.
El testimoni també va afirmar que li consta que l’empresari encausat va anar a les llistes del PP en unes eleccions municipals, encara que en els darrers llocs sense possibilitat real de resultar elegit. “Al bar es deia que era amic de Catalina Soler, que anaven a reunions del PP junts”, va declarar el testimoni.
A més, va manifestar que un regidor de l’equip de govern era família política de l’empresari i que aquest es referia a aquell com “un segon pare”. “Això ho ha dit dins del bar, en un poble petit les coses se saben, al bar es diuen moltes coses”, va matisar.
Igualment, el testimoni, demanat pel Fiscal, va puntualitzar que l’empresari jutjat també ha guanyat licitacions amb governs que no eren del PP: “Li va molt bé, sap guanyar-se les voluntats, no sé com ho fa, però té do de gents”.
La resta de testimonis que declararen dimecres, tornaren a incidir en els mateixos aspectes.
El tresorer municipal
També va declarar el tresorer municipal. El canvi en el concurs no va suposar un perjudici per als comptes de l’Ajuntament. El tresorer va incidir amb aquesta dada a preguntes dels advocats de la defensa. Sense aquest mal quedaria compromès el delicte més greu per al que s’acusa: el frau. El tresorer i un altre testimoni varen aprofundir en un dels episodis del concurs clau per a les acusacions: es va permetre a les empreses que concursaven incloure nova documentació en els seus sobres amb les ofertes quan ja s’havien formalitzat.
El GOB i l’aparcament de Cala sa Nau
La presidenta del GOB, Margalida Ramis, va comparèixer dijous passat com a testimoni.
El GOB va denunciar a les autoritats l’explotació de l’aparcament de Cala Sa Nau que el guanyador del concurs de platges del 2014, objecte del judici, va incloure com a millora en la seva oferta per obtenir més puntuació.
Ramis va dir que no recordava el contingut concret de la denúncia de Felanitx: “Denunciam molts casos a Demarcació de Costes”, es va excusar, però va detallar que en el cas que sigui en sòl rústic, també el traslladen al Consell Insular, que té les competències i que abans de presentar la denúncia fan les comprovacions pertinents.
Precisament, el 2022, l’organització ecologista informava d’una nova denúncia per l’explotació il·legal de dos aparcaments dins d’una altra concessió posterior a Marportsunbeach (des del 2018) a devora Cala sa Nau, recalcant que es troben en un espai natural protegit.
Al concurs de 2014, l’Ajuntament va valorar aquest aparcament com a millora en l’oferta de Marportunbeach. El licitador prometia que si obtenia la concessió, posaria a disposició dels usuaris aquest pàrquing de forma gratuïta. El solar és propietat d’un tercer que havia llogat el terreny.
En el judici, l’empresari va reconèixer que quan va presentar l’oferta, en aquell moment l’aparcament ja s’estava utilitzant. Ha defensat que era “essencial” perquè “gestiona el caos circulatori que hi ha a l’embut arribant a la platja”. Va admetre que la declaració d’interès general es va tramitar posteriorment.
L’enginyer municipal, també acusat, va reconèixer que no es va comprovar si el pàrquing estava legalitzat, però es va valorar igualment com a millora. De fet, “era una de les millors millores que es varen presentar”, va remarcar. En qualsevol cas, va puntualitzar que no va ser determinant per a l’adjudicació perquè l’oferta de Marportunbeach ja tenia la puntuació màxima per a la resta de millores.
“L’empra tothom gratuïtament”, va afirmar l’empresari acusat. Mentrestant, els denunciants de la presumpta magarrufa, rivals que varen perdre la licitació, incideixen que l’aparcament no era gratuït i varen aportar tiquets d’estacionament per demostrar-ho.
Dijous també va declarar com a testimoni un treballador de l’Ajuntament que fins al 2014 havia estat l’encarregat de redactar els plans de salvament i emergències.
Va explicar que, per al concurs del 2014, va ser rellevat pel tècnic extern a qui es va contractar per elaborar els plecs, que varen unificar l’explotació de les platges i els serveis de socorrisme: “Va venir el batle d’aquell moment amb una altra persona i em varen dir que a partir d’ara els faria aquest tècnic, i que li passàs tota la informació”.
La Guàrdia Civil
Dimarts es va reprendre el judici. Va declarar el brigada de la Guàrdia Civil de la Policia Judicial encarregat de la investigació. Va desgranar un “cúmul d’irregularitats”. “No dic que l’oferta no fos bona, però l’empresa va fer trampes”, va dir. Va qualificar de “pantomima” alguns dels tràmits que es varen fer, com l’aparició d’una empresa que va presentar sobres buits per simular una falsa concurrència. També va parlar de dates manipulades en els concursos per donar a entendre que alguns pressuposts s’havien demanat quan les bases ja eren oficials i no amb anterioritat.
Entre els responsables d’aquests fets va apuntar de forma directa al llavors regidor de Platges, Juan Ramon Vidal. “Era assidu a les festes nocturnes que organitzaven a les platges i que eren il·legals. Hauria d’haver denunciat els fets”, va dir sobre la seva relació d’amistat amb l’empresari guanyador.
Un altre dels episodis a què va fer referència el brigada va ser el del tot terreny que va tomar el tendal d’un competidor (Es Cucurutxo) de l’empresari que havia guanyat i que era menat per un dels seus empleats. El guàrdia va desmentir la versió de l’acusat per l’atemptat, que va dir que s’havia acubat quan passava per allà i que per això va xocar. Segons la Guàrdia Civil, la trajectòria del Land Rover no correspon a la d’una persona sense consciència, donat que va evitar diversos obstacles i va arribar a frenar per evitar estampar-se contra el pi. De fet, el vehicle va quedar detingut a molt pocs centímetres de l’arbre que no tenia cap mal: “una persona inconscient s’hauria empotrat”, va dir.
El judici va continuar ahir amb la declaració dels darrers testimonis. Ara s’ha aturat fins a la setmana que ve quan es completaran les sessions amb els informes i conclusions de les acusacions i defenses.
