Ahir, dimecres, a Felanitx va ser festa oficial: la patrona, Santa Margalida. Després de dos anys amb una celebració molt testimonial, enguany s’ha reprès el programa amb el patró de les darreres dècades. Com hem esmentat sovint, Santa Margalida ha ‘cedit’ el protagonisme festiu-patronal a Sant Agustí.
Els balls dels Cavallets acompanyats dels dimonis i caparrots, del Gegant del Macolí i na Maria Enganxa, completes i ofici solemne a la parròquia, concert-espectacle amb el polifacètic artista David Ordinas, revetla amb els grups Maldia i Àcid Làctic, i la ballada popular amb els grups Abeniara i S’Estol des Gerricó han marcat el programa dels dos dies durant els quals la plaça de sa Font de Santa Margalida ha estat l’epicentre de la festivitat.
Aprofitam l’avinentesa per recordar, repetir, quatre dades dels inicis del perquè de la festa patronal del nostre poble, que es remunta a fa 532 anys.
Va ser arran d’una sequera molt forta, cap allà l’any 1490, quan s’aprofundia amb insistència en la font que hi havia davant de la parròquia perquè rajàs més aigua. I precisament el 20 de juliol d’aquell any, mentre grataven el sòl, la font va tornar a brollar amb abundor. La gent es va posar tan contenta que els Jurats –avui batle i regidors del consistori– varen decidir que cada any farien festa aquell dia, el dia de Santa Margalida, una festa que avui, més de 530 anys després, continua celebrant-se. A més, ja fa molts anys que el consistori va decidir que fos la patrona de la ciutat.
Dins la font hi ha, en una fornícula protegida dels actes vandàlics amb un vidre, una imatge de la santa. Aquests dies l’adornen amb raïms primerencs i arbocer, ja que Felanitx, durant els dos segles passats, va destacar –i ara pareix que hi torna– per la producció de vi i per això volien oferir els primers singlons de raïm a la patrona.
Ara com ara aquest fet històric és només un record, però el poble segueix rendint homenatge a la santa, per tenir present que va ser un dia molt important per als nostres avantpassats. Cinc segles després, l’avís de sequera ens torna a envoltar.
Els Cavallets
Els Cavallets són, en gran part, els protagonistes de la festa. Enguany ha estat any de canvi de balladors dels cavallets (es canvien cada dos anys i, per la gran quantitat de nins i nines interessats a ballar-los, hi ha quatre colles, o sigui que cada grup només balla una vegada a l’any). Primer feren un ball una colla dels cavallets sortints. Llavors s’entremesclaren amb la primera colla dels entrants, per a posteriorment cada una de les colles fer un parell de balls. Finalment, amb els ’nous’ va començar la cercavila.
Honors
A la vigília, a l’església parroquial hi ha Completes. De l’església surt el clero i les autoritats polítiques municipals acompanyats dels Cavallets, i en processó van fins a sa Font. Antigament, es cantava una antífona –que és una alabança a la santa en llatí. Un dels preveres porta la relíquia de la patrona, que s’exposa a la veneració dels fidels, i segueix una tradició secular molt pròpia per tot arreu en aquestes festes. Actualment, el rector fa algunes referències històriques al·lusives a la festa.
Finalment, una fita a destacar d’aquest dia: ahir va fer 139 anys (20 de juliol de 1883) que sortí el primer número del setmanari El Felanigense, del qual avui n’és hereu el Felanitx (1935).
