Va ser dia 3 d’agost de l’any 1935 quan, de les màquines de la Impremta Ramon Llull, en sortia el número 1 del setmanari Felanitx. Avui, dia 31 de juliol del 2025, pràcticament 90 anys en clau després, orgullós de la feina feta per tots els qui al llarg d’aquestes nou dècades ho han fet possible, aquest periòdic, setmanalment, segueix arribant a més d’un milenar de llars del nostre municipi, i també de fora.
El Felanitx va néixer en un temps molt convuls, políticament parlant. Setmanes abans havia desaparegut el Maculí, el contrincant de El Felanitxer, de llarga trajectòria i caire moderat i que, proclamada la segona república, es va mostrar addicte al nou règim i procatalanista. El Maculí, nascut el 1933 com a portaveu d’un grup de persones disconformes amb la conjuntura política del moment, durant els darrers mesos de la seva vida va ser portaveu de la CEDA (Confederació Espanyola de Dretes Autònomes, una coalició política de dretes durant la Segona República espanyola). De fet, al darrer número, que es publicà dia 27 de juliol del 1935, en un article de comiat, anuncia l’aparició d’un altre setmanari que vendria per a substituir-lo, el Felanitx.
Així, el següent dia 3 d’agost, i fundat per la CEDA, sortia el primer número. En va ser el primer director Joan Obrador Tauler Gerrer (que ja havia dirigit el Maculí), encara que nominalment hi figuràs Joan Estelrich i Artigues. S’imprimia a l’Editorial Ramon Llull, de la qual n’era propietari, com també del periòdic, Sebastià Pou Grimalt.
El nou setmanari té el format usual a la premsa contemporània i sis pàgines. El seu contingut no ofereix cap sorpresa respecte al que havia estat la premsa al nostre municipi. (El primer número de El Felanigense havia sortit dia 20 de juliol de 1883, ara ha fet 142 anys).
El Felanitx havia nascut amb una evident vocació de croada. Durant gairebé un any sortiren simultàniament El Felanitxer i Felanitx. Aquests dos periòdics, desapareguts ja Maculí i Pedra Foguera, són portaveus respectivament dels grups d’esquerra i de dreta. És natural que s’encengués la polèmica i que fos molt viva en alguns moments.
Dia 14 d’agost del 1936, òbviament, va desaparèixer El Felanitxer i quedà com a únic representant de la premsa local el Felanitx. Dia 24 de juliol de 1937 passa a ser el periòdic oficial de la Falange local i ho va ser fins dia 24 de desembre del mateix any, havent-lo dirigit aquests mesos Pablo Saiz Gralla (tinent dels carrabiners). El gener del 1938 quedà desvinculat de la Falange i torna a ser un setmanari d’interessos locals. Deixa d’estar lligat a cap partit concret ni n’és portaveu com ho havia estat abans, però ho és en el sentit que fa la política que li manen des d’instàncies superiors. El Felanitx accepta les regles del joc establertes unilateralment pel bàndol dels vencedors de la Guerra Civil. Això fa possible la seva pervivència fins al dia d’avui.
Asserenats de mica en mica els ànims, va assolir sempre un aire independent, però dins unes coordenades de moderació. Va ser en un principi el setmanari de les persones d’ordre i ben pensants i la seva trajectòria s’hagué d’ajustar a les limitacions imposades per la dictadura i sempre subjecte a la censura imperant fins a la seva desaparició a mitjan dècada dels 70. Després de la mort del dictador —abans ja havia iniciat una tímida obertura ideològica— progressivament el setmanari anà obrint les seves pàgines a la pluralitat d’idees i a la crítica política i social, tot assumint com a tasca prioritària la recuperació dels nostres trets culturals i la defensa de la llengua pròpia, sempre fermes a la missió específica d’informar sobre l’esdevenir de la població.
Seguir el currículum del Felanitx seria fer la història menuda del nostre municipi i donaria peu a escriure un parell de pàgines.
De l’abril del 1941 fins a l’octubre del 1943 va deixar de publicar-se. Les circumstàncies econòmiques feien molt difícil l’adquisició de paper i tintes adequades. Des de dia 2 d’octubre de l’any 1943 no s’ha tornat a interrompre la seva publicació.
De llavors ençà n’han estat directors Sebastià Pou Grimalt i, mort aquest, successivament els seus fills Joan i Bartomeu Pou Jaume. En Bartomeu va estar al capdavant de la publicació per espai de 52 anys; anys de feina, constància i dedicació ininterrompuda, fins que a finals de març del 2011 es jubilà. Per assegurar la continuïtat de la publicació cedí la capçalera a la delegació local de l’Obra Cultural Balear a Felanitx, qui n’agafà aleshores el relleu, concretament dia primer d’abril del 2011; constituint-se per a la seva gestió l’Associació Cultural Setmanari Felanitx, que és regentada per una junta directiva. De l’abril del 2011 fins al novembre del 2019, en va ser el president n’Antoni Vicens Massot i, des del 2019, ho és na Bàrbara Sagrera Antich. Així mateix, des del 2011, en Gori Vicens Julià exerceix de cap de redacció i coordinador de la publicació i na Maria Lluïsa Alcayde com a responsable d’administració.
Actualment, té una tirada d’uns 1.200 exemplars setmanals i compta amb una vintena de col·laboradors, uns més regulars i altres més esporàdics. L’edició habitual, aquests darrers 14 anys, ha passat de les 8 pàgines a les 12 els primers anys i darrerament oscil·la habitualment entre les 14 i les 16, amb algunes excepcions. També, per les festes de Pasqua, Sant Agustí i Nadal, i altres circumstàncies que ho requereixen, publicam números especials que darrerament ronden les 50 pàgines.
Durant els darrers vuitanta anys el setmanari ha seguit la línia que hem comentat. El pas dels anys i la voluntat dels seus dirigents han propiciat els canvis, referits especialment a les seccions i als col·laboradors, però també en la línia general del setmanari, més oberta i progressista, en consonància amb l’evolució experimentada per la societat del país les darreres dècades.
Un dels aspectes més rellevants en l’evolució del setmanari és el lingüístic, ja que, des de fa anys, l’ús del català és absolutament normal.
Volem esmentar que aquests darrers anys també hem fet un esforç per adaptar-nos als temps actuals i cada dijous, coincidint amb la sortida de l’edició en paper, també, tot el contingut surt en versió digital, a la pàgina web setmanarifelanitx.cat amb una part exclusiva per als subscriptors i una altra oberta a tothom.
En reconeixement de la gran labor informativa i constant al llarg del temps i malgrat les adversitats sorgides en el camí i que es varen poder superar, dia 22 de gener del 1975 l’Ajuntament ens va concedir la Medalla de la Ciutat.
Es pot dir que el Felanitx és la història i el pols de l’activitat i la vida diària del nostre municipi en pràcticament tots els aspectes. És la crònica no oficial.
Aquest Felanitx que teniu a les vostres mans n’és el número 4.466. Que per molts d’anys el puguem continuar publicant i, vosaltres, llegir-lo.
