Un bon grapat d’actes —alguns fets i d’altres per fer— ens fan tenir present el 25-N, el Dia de la Lluita contra la Violència Masclista. Hi ha hagut diferents conferències, contacontes, i queden per fer, entre altres, concerts i la presentació d’un llibre.
L’acte central va ser dissabte passat, 25-N, quan es va retre homenatge a les víctimes de la violència masclista. Una representant de Felanitx per la Igualtat va llegir el manifest i, mentre es projectaren el nom i l’edat de les víctimes d’aquest darrer any, hi hagué un acompanyament musical a càrrec de Maria Mascaró, Jaume Julià i Lluís Vaquer.
Podeu consultar els actes prevists per aquests dies a l’Agenda Cultural, pàgina 4.
Cal esmentar que en el Ple de l’Ajuntament de dia 13 de novembre la majoria de partits volien aprovar una declaració institucional (un text en què tots els partits polítics estan d’acord i té més força per mor del consens que té), però no va ser possible perquè, com sempre, Vox no hi va voler donar suport i s’hi oposà.
Es va aprovar una moció amb els 16 vots dels partits (PP, PI, PSOE i Bloc) amb motiu del 25-N, mentre que Vox (1) va votar en contra, només —va dir— per una frase: “violència cap a les dones”, i que no posàs “violència de gènere”. Més de mitja hora de debat discutint això.
Més endavant, a un altre punt del Ple, Vox la va presentar segons les seves conviccions i, com era de preveure, només va tenir el vot a favor de la seva regidora; els altres 16 hi votaren en contra.
El manifest
Com cada 25 de novembre, un any més la realitat ens obliga a fer aquest acte per reclamar l’eliminació de la violència contra les dones, una feina molt poc agraïda que voldríem poder deixar de fer perquè significa que el món podria ser un lloc molt millor del que és per a la meitat de la seva població, i aquesta barbaritat sembla no tenir fi.
Tot i les iniciatives i els esforços que es duen a terme des dels diferents poders públics, no hi ha manera d’aturar el tràgic degoteig de víctimes que ens omple de dolor i també d’indignació. És per aquest motiu que ens hem d’unir per mostrar conjuntament el nostre condol per totes i cada una de les dones que han estat víctimes de la violència masclista.
Perquè aquestes dones eren les amigues dels seus amics, eren veïnes, eren companyes de feina, eren mares, germanes, cosines, en una paraula, eren com nosaltres mateixes, eren part de la societat, i no volem que esdevenguin simples números en les estadístiques, volem que siguin la força que ens ha d’empènyer a capgirar aquesta realitat.
Condemnam enèrgicament totes les formes de violència contra les dones perquè, molt sovint, es dona més visibilitat a la violència física i s’invisibilitzen altres violències que afecten les dones, com la violència econòmica, la violència psicològica, la violència sexual o la violència institucional. És la suma de totes aquestes violències el fa que s’acabi normalitzant una barbaritat que no té res de normal. Perquè estam parlant d’assassinar dones, de deixar criatures òrfenes, però el desastre comença molt abans. Els assassins, abans de ser-ho, ja s’han passat la vida exercint actituds masclistes, ja consideren que les dones són inferiors en drets i capacitats, ja se sentien justificats pels seus comportaments sexistes; és la societat mateixa on tots vivim, el patriarcat, que estableix la injustícia, la discriminació que travessa tots els àmbits de la nostra existència i que, a algunes dones, els costa fins i tot la vida.
Des de Felanitx per la Igualtat continuarem reclamant que les institucions continuïn protegint els drets i les llibertats fonamentals de les dones, exigint polítiques públiques i recursos suficients per protegir les dones de la violència masclista i per ajudar a tirar endavant les que ho pateixen. Continuarem demanant a totes les administracions que hi dediquin els esforços necessaris, en l’educació, els serveis socials la salut i la justícia. Continuarem insistint i repetint que l’única solució possible rau en l’educació: només educant els fills i les filles en igualtat i per a la igualtat podem acabar amb aquesta aberració.
Però també hi ha qui nega l’existència de la violència masclista, com si això pogués canviar res! I resulta que l’Ajuntament de Felanitx no ha pogut aprovar una declaració institucional de condemna de la violència masclista perquè hi ha votat en contra l’única regidora del partit d’ultradreta, al·legant que no existeix tal violència. Aquesta gent que la nega no són gent llunyana ni abstracta, són veïnats nostres, els tenim aquí. I ja poden negar el que vulguin, les xifres parlen i la realitat és la que és.
No ho deim nosaltres: segons les dades de l’ONU, l’any 2020 gairebé 81.000 dones van ser assassinades arreu del món, de les quals 47.000 (és a dir, el 58 %) ho van ser a mans de parelles o familiars; i 736 milions de dones —el 30 % de les dones de quinze anys o més— han estat víctimes de violència física o sexual, com a mínim una vegada al llarg de la seva vida. Al nostre país, d’ençà del 25 de novembre de l’any passat, hi ha hagut 67 víctimes, 67 dones assassinades perquè eren dones. I tot això sense parlar dels matrimonis forçats, la mutilació genital o el tràfic i la prostitució de nines. Negar l’existència de la violència masclista és, també, una forma de violència contra les dones.
Continuarem treballant per fer visibles les violències masclistes, perquè encara queda molta feina per fer, per conscienciar la gent i per construir valors comuns, i totes les accions, individuals i comunitàries, que es facin són necessàries. Perquè està en les nostres mans, en les de totes les persones que formam aquesta societat, la dignitat d’extingir el patriarcat i la seva ideologia masclista.
També volem insistir que cal activar el sentiment de responsabilitat en els homes, perquè assenyalin i s’allunyin de les conductes i actituds masclistes pròpies i dels seus iguals, perquè desobeeixin els mandats de la masculinitat més tradicional i dominant. Necessitam generar nous referents per construir una masculinitat viscuda des de la llibertat, la igualtat i el respecte. Només així aconseguirem la societat que volem responsable, lliure, igualitària, diversa i inclusiva. Per una vida lliure de violències masclistes!
