Fa quasi setanta anys, un aleshores jove taxidermista mallorquí, Bartomeu Nadal Oliver, redactava el que probablement va ser el primer crit d’alarma per la contaminació marina per hidrocarburs a les Illes Balears, en forma de col·laboració a una revista d’ornitologia que es va publicar a Palma els anys 1956 i 1957, amb el nom de Balearica. El text, breu i contundent, es titula El problema del petróleo en el mar, i Nadal hi descrivia la destrucció d’aus marines per aquest factor, molts d’anys abans que els científics se’n fessin ressò.
Bartomeu Nadal va ser també mestre del col·legi Inspector Joan Capó de Felanitx, i són molts els antics alumnes que recorden la seva serietat i professionalitat acadèmica, que va marcar tota una època a l’ensenyament al poble, i que altres podrien descriure millor que jo.
M’ha semblat procedent evocar la seva figura perquè Nadal es va fer present, a través de la seva obra de preparació d’animals naturalitzats a molts de mils de domicilis i establiments públics de Mallorca, en una època (anys 60 i 70 del segle passat) en què s’usava conservar embalsamats tota casta d’aus i mamífers. El taller de Nadal va preparar no menys de 30.000 animals, amb una tècnica molt encertada i característica. Molts recordaran les genetes amb cua enrevoltillada sobre les primeres televisions, o aus de tot tipus amb una ala aixecada i una baixa, que permetien així veure’n tots els detalls. En una època en què no hi havia gaires opcions, la tasca de Nadal acostava la natura a moltes persones que no tenien altra manera de tenir-hi accés.
Nadal, però, era més que un artesà de provada habilitat: un autèntic científic autodidacte. Identificava cada animal que entrava al seu taller amb l’escassa bibliografia disponible a l’època (incloses obres estrangeres), i anotava la identificació a les peces preparades. No sols això: en va mantenir un registre detallat, amb anotacions d’espècie, lloc de captura, data, etc. Aquesta documentació suposa un document de gran valor sobre la fauna mallorquina d’aquelles dècades, i seria molt important conservar-la i posar-la a l’abast de les persones interessades.
El cas amb què obríem aquests comentaris, la publicació científica del problema de la contaminació per petroli, no va ser únic. D. Bartomeu s’havia fet membre de la Societat Espanyola d’Ornitologia, i publicava regularment les notícies de captures d’aus rares o excepcionals a Mallorca a la revista científica Ardeola. En aquells anys de penúria naturalista, les publicacions de Nadal eren de les poques contribucions al progrés de l’ornitologia de les Balears, juntament amb les que redactaven alguns visitants estrangers.
Molt encertadament, l’amic Jesús Jurado va definir Nadal com un ornitòleg de taller (en contraposició als de camp o de laboratori), en un article publicat a Es Busqueret l’any 2007.
Som molts els qui li devem ensenyances i estímuls en favor de la fauna mallorquina en aquella època ja llunyana.
D. Bartomeu va finar a Felanitx, la seva vila natal, el passat 20 d’agost, als 86 anys.
Descansi en pau.
