Des de dimecres de la setmana passada, l’Audiència Provincial acull el judici per l’anomenat cas Platges.
Els dos primers dies varen declarar qui era el batle i el regidor de Platges l’any 2014, Biel Tauler i Joan Ramon Vidal. Als dies següents han anat declarant la resta d’acusats, l’adjudicatari de les platges, Miquel Adrover, qui era el secretari i l’enginyer municipal, així com els denunciants i un bon nombre de testimonis; entre aquests, qui era la interventora municipal aleshores.
El judici continuarà encara dies o setmanes. S’espera que a finals de mes es tenguin les conclusions finals perquè després es pugui dictar sentència.
Molts de mitjans de comunicació com diaris, digitals, ràdios i televisions informen cada dia de les declaracions que hi ha. Aquest n’és un resum extret d’Ultima Hora.
Biel Tauler
Biel Tauler va negar haver comès qualsevol delicte. Va defensar el contracte que es va firmar llavors i el canvi en el model d’adjudicació, que segons va dir, és el mateix que s’ha vengut firmant fins ara i que encara està en vigor; el mateix model que va seguir l’anterior equip del Bloc, PSOE i PI. “Fins a les hores totes les platges eren deficitàries. Ara l’Ajuntament ha començat a tenir superàvit en l’explotació i el servei ha millorat molt”.
Tauler nega la versió acusatòria. La Fiscalia considera que el canvi de model del concurs va tenir per objecte predeterminar l’empresa guanyadora. Per això es va recórrer a un assessor extern a l’Ajuntament per tal que elaboràs els plecs de condicions, que més tard s’haurien filtrat amb més temps a l’empresa adjudicatària.
Tauler va afirmar que havia fitxat aquest tècnic perquè havia fet feina a altres ajuntaments com el de Pollença i allà havia aconseguit millorar molt la gestió de les platges, i va negar un pacte previ per fer magarrufes. Va negar que tengués una relació estreta amb l’empresari acusat.
Joan Ramon Vidal
A la primera sessió també va declarar Joan Ramon Vidal. Igual que Tauler, només va respondre preguntes de la seva defensa i no les acusacions particulars ni la Fiscalia. La versió de tots dos va ser idèntica sobre la gènesi del contracte i els problemes que existien amb la concessió en licitar-se cada una de les platges per separat. Vidal, va dir que es va optar per fer lots per augmentar la rendibilitat per a l’Ajuntament.
L’exregidor va negar un dels episodis més comentat de la causa: la seva suposada confessió en un bar de Campos després de beure una bona quantitat d’alcohol. “Això és mentida”, va dir.
L’adjudicatari, Miquel Adrover
El segon dia de judici va declarar Miquel Adrover, l’administrador de l’empresa que va guanyar el concurs, Marportsunbeach. “Era vox populi”. “Se sabia”. “Una intuïció”. Amb aquestes expressions va explicar al tribunal el perquè feia mesos que feien feina en la seva oferta quan l’Ajuntament no havia aprovat les bases. Va negar que rebés informació privilegiada per manipular l’adjudicació, que va ser ratificada més tard per una sentència de la Sala Contenciosa del TSJIB.
L’acusat sí que va admetre que mantenia una relació d’amistat amb el regidor de les platges. La intuïció sobre el concurs li va arribar perquè va saber a través d’empleats de l’empresa de socorrisme que no els renovarien el contracte. Tampoc el que ell mantenia llavors per explotar tres platges. Per tant, va dir, va arribar a la conclusió que es faria una adjudicació conjunta.
També va declarar l’home que va estavellar el cotxe contra la gelateria Es Cucurutxo. La Fiscalia sosté que va ser una represàlia per les denúncies presentades. L’acusat diu que va ser un simple accident involuntari.
El denunciant
L’empresari que va denunciar les presumptes magarrufes va declarar al judici que va patir l’atac [el Land-Rover encastat] a conseqüència de les denúncies que va interposar contra el concessionari. Va assenyalar que empleats de l’empresa que havia guanyat estaven molestos per les seves queixes i que un zelador el va advertir dos dies abans de la col·lisió contra la gelateria: “Està molt violent i molt nerviós. Ves amb esment”.
A més de l’episodi de l’atac al Cucurutxo, tant aquest testimoni com un altre empresari que també es varen presentar i varen perdre el concurs, varen insistir en una altra trobada sospitosa: l’aleshores regidor de platges els va citar en un restaurant de Campos i, segons varen declarar al judici, en aquell moment els va entregar els plecs del concurs, uns dies abans que aquests fossin publicats de manera oficial.
Un dels testimonis va explicar que va demanar en aquell moment al regidor si també havia entregat el mateix sobre a l’adjudicatari final. La resposta va ser afirmativa. També incideixen en l’amistat entre el regidor i l’empresari guanyador: “anava a totes les festes il·legals que es feien a Cala sa Nau”.
L’exinterventora
Dimarts va declarar com a testimoni de la Fiscalia qui era la interventora municipal l’any 2014. Va desgranar una sèrie de possibles irregularitats al contracte. Va explicar que el plec de condicions que es va aprovar afavoria de forma clara l’empresa que va resultar adjudicatària.
Segons aquesta funcionària, la inclusió de determinats criteris de valoració de les ofertes als plecs, predeterminava en bona part el resultat. Entre elles, la necessitat de tenir certs certificats o l’objecte social de l’empresa.
Un altre dels aspectes que va abordar la testimoni va ser l’incident que va sorgir amb els terminis per presentar les ofertes. Aquest temps va ser ampliat uns dies per un problema amb la publicació de les bases. El secretari municipal va justificar que la decisió d’afegir-hi dos dies no va suposar una irregularitat. La interventora considera que, segons el seu criteri s’havia de reiniciar el procediment de forma completa.
Davant aquest desacord, el fiscal del cas, Juan Carrau, va interrogar la llavors interventora per la posició que tenien els dos funcionaris. Aquesta va respondre que el secretari va ser promocionat i que va rebre un ascens al qual ella també hauria aspirat. “¿Va ser una represàlia?”, va demanar el fiscal. “Bé, això ja té més a veure amb els sentiments”, va dir la testimoni. La llavors interventora sí que va declarar que no va posar objeccions a la tramitació per urgència del contracte davant l’inici de la temporada i la inclusió en ell dels serveis de socorrisme.
Va posar més emperons a contractar un assessor extern, que també està acusat al judici, per redactar els plecs. Va argumentar que l’Ajuntament comptava amb tècnics capaços per dur a terme aquesta tasca i que la diferència entre allò que es va elaborar tampoc era tan notòria. També va denunciar una certa falta de control posterior sobre el desenvolupament del contracte: “Davant d’un plec tan complex, el més lògic és una supervisió de les millores. Era un contracte important per a l’Ajuntament i s’havia de complir”.
Aquests dies continuen les declaracions dels testimonis.
