12.4 C
Felanitx

setmanari d'interessos locals

Dijous, 26 març 2026
Román Campos Maya, President de la Comissió de Confraries de Setmana Santa de Felanitx
Román Campos Maya, President de la Comissió de Confraries de Setmana Santa de Felanitx

Román Campos Maya (Felanitx, 1968) és l’actual president de la Comissió de Confraries de Setmana Santa de Felanitx. Es troba en el seu segon i darrer any de presidència. A més, és confrare de la confraria de la Pietat des de l’any 1987. Des de sempre ha estat molt vinculat a la Setmana Santa i s’hi ha implicat activament com a confrare, mantenint una estreta relació amb aquest àmbit que tant li interessa, així com amb les persones que formen part de la Comissió de Confraries.

Quin és el paper que té actualment la Comissió de Confraries?

Organitzar i gestionar els actes tradicionals de Setmana Santa amb un programa en el qual s’inclouen els actes tradicionals, que són les processons, el Davallament, l’Enterrament, i els actes religiosos, que són tots els oficis i la processó de l’Encontrada.

Quina és la funció del president de la Comissió?

És aglutinar tota aquesta organització amb l’ajuda dels altres membres que formen part de la Comissió.

Què us agradaria millorar o aconseguir pel que fa a la Setmana Santa?

La Setmana Santa de Felanitx és molt continuista, no hi ha una millora substancial d’un any per l’altre, i què m’agradaria aconseguir, o què ens agradaria a la Comissió aconseguir? Mantenir-la com està ara, o fer qualque millora que es pugui fer. Crec que la Setmana Santa felanitxera ja té una expectativa molt alta perquè té molts d’actes i són reconeguts a tota l’illa.

Quantes confraries hi ha actualment?

Són deu confraries. I sempre desfilen de la més moderna a la més antiga.

Aproximadament, quants de confrares participen cada any en les processons?

Exactament no t’ho puc dir, perquè tenim dues confraries que són molt majoritàries, que són les que aglutinen la gran majoria de la gent, però jo crec que podem estar damunt les 500 o 600 persones processant.

Teniu dades o percepció de si la participació ha augmentat en els darrers anys?

Això depèn molt de les confraries. Hi ha confraries que van per amunt perquè s’hi suma gent jove, i aquesta gent jove després, qualcú hi queda i qualcú no hi torna, i hi ha confraries que quasi no tenen incorporacions.

S’està notant més presència de gent jove dins les confraries?

Sí, ara des de fa uns anys hi ha una presència de joves que es veu, sobretot a les dues confraries majoritàries, i a la nostra confraria, que és la que jo puc xerrar més, sí que hi ha hagut gent jove. Però gent jove, molt joveneta, potser nins de set, vuit, dotze anys.

Creis que la participació respon més a un sentiment de devoció religiosa, o a fer poble i mantenir la tradició? 

Jo crec que a la segona. La part religiosa no està en auge, basta anar a veure com estan els oficis de Setmana Santa, que abans eren multitudinaris i ara són molt minoritaris. I jo crec que al final es manté una tradició, o perquè els padrins, o perquè els pares, o perquè els germans tenen un vestit i aquest vestit va passant a una altra persona i surten.

Creis que les confraries segueixen tenint el mateix significat per les noves generacions que la que tenia per als nostres padrins? Quin significat creis que té per a les noves generacions?

No, indubtablement. Ha canviat, com ha canviat la societat. Abans els padrins eren molt més religiosos, per dir-ho, que els ara. Ara, jo crec que el significat que té és pura tradició, o mantenir un costum any rere any. Per a les noves generacions crec que és que veuen el vestit a ca seva, els fa ganes sortir i ho proven. A qui li agrada continua i a qui no li agrada en poc temps ho deixa. I crec que el significat és que tenim un vestit i anam a provar què és això. Després cadascú interpreta com vol la seva experiència. Per un serà positiu i per l’altre no ho serà tant.

Quina relació té la Comissió de Confraries amb l’organització del Davallament? Després del Davallament, es mantindrà la mateixa sortida que l’any passat o hi haurà modificacions?

La relació que té és una relació cordial, però nosaltres organitzam una part de la Setmana Santa, que són les processons, ells organitzen un acte, que és el Davallament. Després hi ha un punt en comú que és la sortida de la processó de Divendres Sant com es va fer l’any passat degut a que hi havia la televisió. I aquest any es continuarà fent una sortida més digna que així com se sortia abans.

La situació actual del convent de Sant Agustí ha afectat d’alguna manera  l’organització de la Setmana Santa?

El Convent està en un procés d’obres; de moment no han interferit perquè s’han pogut solucionar abans de la Setmana Santa.

S’ha hagut de modificar la ubicació d’alguns passos que es trobaven allà? Com s’ha gestionat aquesta situació des de la Comissió?

Es va cercar un lloc alternatiu per tenir-hi els passos si el convent no es podia utilitzar, però com que està solucionat tot quedarà igual que l’any passat.

Com definiríeu la Setmana Santa en una frase?

És una Setmana Santa digna i que mostra el sentit felanitxer.

Com us la imaginau d’aquí a deu anys?

Bé, d’aquí a deu anys… D’aquí a deu anys no sé com me la imagín, però vull pensar que continuarà en la línia que hi ha ara i que la gent jove que vulgui implicar-se en aquest món i en aquesta tradició continuarà un poc en la línia d’ara. Indubtablement de canvis, n’hi pot haver perquè la societat canvia i els canvis són molt ràpids, però confiï que es mantengui.

darreres notícies

et pot interessar