La restauració de l’empedrat del moll de la Duana comença amb el seny que demanaren diversos col·lectius liderats per Salvem Portocolom i que aconseguí la mobilització de 700 persones en una cadena humana per rebutjar el projecte inicial de PortsIB. Aquests dies, tècnics i operaris han realitzat tres cales a diferents punts de l’empedrat per poder esbrinar com es va construir i què hi ha a davall. Això marcarà la futura restauració. Sota la supervisió de l’arqueòleg David Javaloyas (coneixedor de la zona, ja que és un dels arqueòlegs dels Closos de Can Gaià) i del marger Lluc Mir, a més d’un enginyer de camins, s’han obert tres cales considerables. S’han anat enumerant cada una de les pedres que s’han tret per poder-les tornar a col·locar al seu lloc. “Es tracta de documentar el millor possible el procés de treball amb el qual es va construir aquest moll. Retiram amb mètode i documentam les pedres per veure com funcionava. Alhora intentam saber la tècnica que es va aplicar per construir-lo. Hem de tenir fonaments suficients per a plantejar un projecte que sigui respectuós amb el patrimoni”, explica David Javaloyas. El que esbrinin s’ajuntarà amb la documentació antiga que s’ha trobat als arxius. D’aquesta manera es podrà definir el tipus de projecte adient amb aquest indret.
Un vegada s’han obert les cales, Lluc Mir, marger experimentat i president del Gremi de Margers de Mallorca, elogia “l’alt nivell que hi havia a Mallorca pel que fa a la feina i obratge de la pedra que es va fer al seu moment. És espectacular, està fortíssim, fet a consciència”. Mir comenta el procés que possiblement es va utilitzar. “No es feia en sec –això pot dur a confusió–, aquestes feines es feien en verd, això vol dir amb una línia frontal amb pedres molt grosses, massisses, amb profunditat (amb molt de queixal), amb morter de calç i arena, fet que demostra que un temps les coses es feien ben fetes”. El llit del reblit interior és molt gros i està fet utilitzant la mateixa tècnica. Totes les pedres estan perfectament col·locades, molt ajustades, amb les juntes perfectes, angles oberts i amb un patró. En reformes anteriors, a la part exterior (per on es camina) es veuen algunes pedres mal col·locades i juntes gruixades que desentonen. Per evitar-ho, es reclama que siguin margers els que facin aquesta restauració. Això és el que han demanat des del primer moment arqueòlegs, margers i la ciutadania: que es respecti la tècnica constructiva, i sembla que així serà.
“Aquest moll té qualque crull, ha patit i necessita un manteniment, però pels anys que té –uns 200– està en molt bon estat i molt ben fet”, assegura Lluc Mir, que insisteix: “són pedres molt ben col·locades; el que no es pot fer per arreglar-ho és una ’xapussa’ i on tens un dit de junta en facis quatre per fer més via. Antany es feina molt ben fet i convé continuar així, hi haurà empedrat per 300 anys més”.
Un cop fet l’estudi i presentat a la comissió de seguiment, tal com es va acordar fa unes setmanes, podrien començar les obres però, de moment, no hi ha data fixada.
