La Casa de Cultura va acollir l’acte de reconeixement a aquelles dones que varen treballar amb les perles, les perleres, com se les coneix popularment. Ben segur que durant el darrer segle han estat moltes les que hi han fet feina al nostre poble, ja que durant dècades va ser una activitat industrial prou important.
En aquesta ocasió, amb l’organització de l’Ajuntament i Felanitx per la Igualtat es va homenejar la darrera generació de perleres.
A propòsit d’aquest acte, l’investigador Bartomeu Mestre, Balutxo, fa aquest breu apunt:
Sobre perles i perleres a la vila
Francesca Vadell Cubells, a partir del testimoni de la seva padrina Jerònia i altres obreres, ha enllestit la dramatúrgia de l’univers de les perleres de Manacor. Vaig assistir a la representació de Perla a la Casa de Cultura i em va semblar un treball proper, carregat de sensibilitat i d’un humor irònic que convida a la reflexió crítica quant als abusos laborals o a la turistificació, però orientada a fer una crida reivindicativa a la solidaritat i a l’alegria de viure. Una penúltima escena de transposició històrica entre l’àvia i la neta, em va semblar absolutament magistral. Es poden dir moltes de coses d’aquesta obra, però la més important és que s’ha de veure i divulgar.
Carmen Polo, esposa de Franco, va visitar Perlas Islas el primers anys 60
L’Ajuntament i Felanitx per la Igualtat varen aprofitar l’escenificació per retre un senzill homenatge a les perleres. El just reconeixement, personalitzat en una vintena d’antigues treballadores de Perlas Islas, em va semblar exigu, perquè es va circumscriure a la darrera fàbrica que hi va haver a Felanitx quan, paradoxalment, la fotografia que il·lustrava l’acte corresponia a la factoria que els germans Heusch (els mateixos que obriren la coneguda fàbrica de Manacor), varen mantenir a la Vila fins al juny de 1931 i sobre la qual, encara ara, planen silencis i oblits. Les perles, a Felanitx, varen viure un moment àlgid fa cent anys, amb 110 dones que hi treballaven de manera presencial i moltes més que feien feina des de ca seva. És evident que l’amnèsia històrica ens sacseja, però també ens desafia a posar-hi remei amb un reparador segell d’urgència. Cal desenterrar les nostres perleres anònimes que dormen dins l’arena al costat de la flor romanial. Ho hem de fer i ho farem!
Bartomeu Mestre, Balutxo
