Per motius de salut no va poder assistir a l’acte i en nom seu la varen rebre els professors de la UIB Jaume Guiscafrè i Nicolau Dols
Divendres passat, en un acte senzill però alhora solemne i emotiu, l’Ajuntament va concedir la Medalla de la Ciutat de Felanitx a Josep Antoni Grimalt i Gomila (Felanitx, 1938), el professor Grimalt, en reconeixement a la seva trajectòria literària, investigadora i docent en defensa de la llengua catalana i la cultura.
La proposta va ser iniciativa del PSOE local i el Ple de l’Ajuntament del passat novembre, amb els vots a favor de tots els partits polítics, va aprovar l’atorgament de l’alta distinció municipal.
Josep A. Grimalt no hi va poder assistir per motius de salut. En nom seu la recolliren els professors de la UIB i companys de departament, Nicolau Dols i Jaume Guiscafrè. També va assistir a l’acte el rector de la Universitat, Jaume Carot.
El regidor del Bloc i filòleg, Miquel Rosselló, va ser l’encarregat de llegir l’expedient municipal que detalla la vida i obra del professor Grimalt i que l’ha fet mereixedor de la Medalla. Nicolau Dols va llegir les paraules de Grimalt per agrair la distinció i excusar la seva absència, text que podeu llegir a la pàgina 3.
Va cloure els parlaments la batlessa, Catalina Soler, que lloà la feina de Grimalt: “la tasca de Josep Grimalt en favor de la llengua catalana, pròpia de les Balears, perdurarà durant anys. Els seus deixebles són ara els que continuen espargint la seva tasca i fan perdurar una part importantíssima de la nostra cultura com a poble”. I va acabar la seva intervenció: “Per acabar, ho vull fer amb les paraules de Bàrbara Sagrera Antich, doctora en filologia catalana, actual presidenta de l’Associació Cultural Setmanari Felanitx i amiga del professor Grimalt. Diu així: Pep Grimalt destaca per molts de motius: professor, lingüista, crític literari, traductor, gran coneixedor de la història sagrada i especialista i referent com a estudiós de la rondallística als Països Catalans. Però també m’agrada recordar-lo per aquella personalitat volgudament i pretesament particular, per aquella eloqüència captivadora acompanyada sempre d’una aguda i fina ironia —que els felanitxers ens agrada tant atribuir-nos—, i que en qualsevol situació ha delectat el públic i sovint l’ha fet esclafir de riure.
Els felanitxers, a més, li hem d’agrair el paper rellevant que ha tengut al setmanari Felanitx, no només com a fidel col·laborador, sinó perquè a través de les seves aportacions hi ha deixat l’empremta d’un model de llengua exemplar, genuí i nostrat, en el qual els lectors sempre s’hi han sentit identificats i còmodes”.
La Coral de Felanitx va cantar l’Himne de Felanitx per obrir l’acte i el Cant de la Balanguera per cloure’l.
Trajectòria i mèrits
Entre moltes altres qüestions, a més de professor del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears, de la qual n’ha estat Catedràtic, és doctor en Filologia Romànica. La seva tasca cultural l’ha fet mereixedor de diverses distincions com el Premi Bartomeu Oliver dels 31 de Desembre, atorgat per l’Obra Cultural Balear (1988), el reconeixement de mèrits per l’Ajuntament de Manacor (1991) i una distinció atorgada per la cadena COPE Mallorca (1996).
Estudiós de les rondalles mallorquines, ha tengut cura de l’edició comentada de l’Aplec de Rondaies Mallorquines d’en Jordi des Racó d’Antoni Maria Alcover, que ha realitzat amb la col·laboració de Jaume Guiscafrè.
Ha impartit conferències, comunicacions i ponències sobre rondallística, llengua catalana i temàtica bíblica en la literatura, i ha estat membre del jurat de diversos premis literaris, tant de novel·la com de teatre. Ha col·laborat amb articles d’investigació en diverses revistes especialitzades, fins i tot internacionals, i amb articles d’opinió a la premsa general, i també al Felanitx.
Com a escriptor, el 1963 quedà finalista al premi Gabriel Maura dels Ciutat de Palma amb la novel·la breu Història d’una dama i un lloro, que publicà l’Editorial Moll el 1965. El mateix any Edicions 62 li encarregà la correcció de les Obres completes de Llorenç Villalonga. Ha traduït al català La princesa de Clèves (1990), de Madame de La Fayette, i La guineu i el raïm (1993), de Guilherme Figueiredo.
La seva col·laboració en els mitjans de comunicació s’estén al món de la ràdio i la televisió. A partir de 1980 participà setmanalment en el programa Mallorca al vent, emès per Ràdio Popular de Mallorca, amb comentaris i entrevistes teatrals. També amb caràcter setmanal, col·laborà en l’espai de divulgació lingüística Punt de trobada, emès en aquest cas pel centre de les Balears d’Onda Cero (2000-2001). Així mateix, realitzà diverses col·laboracions a la televisió amb el programa Lletra menuda (1986-1988) i Parlant en plata (2004-2006), tots dos emesos pel Centre Territorial de Televisió Espanyola.
Agraïment de Pep Grimalt
Il·lustríssima senyora batlessa,
Digníssims membres del consistori,
Amics,
En primer lloc vull donar les gràcies al consistori de Felanitx i a les persones que han pensat que jo som digne de rebre la distinció que em concediu. En bona part, tothom és fill de les seves circumstàncies. Les tasques que jo he pogut fer en aquesta vida també ho són, en part pròpies de les meves circumstàncies. Ja és ben sabut que he dedicat la vida a l’estudi del nostre patrimoni literari i lingüístic, i que això m’ha omplit de satisfacció. Aquesta dèria jo sempre me l’he explicada per l’extraordinari entorn lingüístic i cultural que vaig viure de petit, a ca nostra i, més generalment a Felanitx. Això és el que n’he rebut, i he de dir que m’ha fet extraordinàriament feliç.
Si no us heu de prendre la provocació en el mal sentit de la paraula, jo us demanaria que sigueu ferms en la protecció del nostre patrimoni: el nostre patrimoni natural, i també el nostre patrimoni humà, que té en la protecció i promoció de la nostra llengua el més noble objectiu. Defensau-la sempre, la nostra llengua, que és la llengua catalana, la que ens ha configurat i l’única que ens permet fer una contribució específica al conjunt dels pobles del món.
L’edat, la data i l’hora no m’han permès per desgràcia desplaçar-me a Felanitx, però sé que aquestes paraules us arribaran bé. Accept amb molt de gust el vostre reconeixement i l’agraesc de tot cor… només és que no em venia gaire de gust pel mateix preu dur-me’n una medalla i una pulmonia.
Bones festes de Nadal.
