1.029 són d’obra major i 3.030 d’obra menor. Han generat uns ingressos de 5,5 milions d’euros a l’Ajuntament
Passejant arreu del municipi sovint ens topam amb obres, tant de nova construcció com reformes de tot tipus, i tant en sòl urbà com en sòl rústic. Per altra banda, des de fa temps es critica el tap que hi ha al departament d’Urbanisme de l’Ajuntament amb la concessió de les llicències. Alguns afectats consultats ens han assegurat que fa dos anys, o fins i tot més temps, que esperen que els concedeixin la llicència d’obra major. En canvi, els permisos d’obra menor són molt més ràpids de tramitar.
D’altra banda, la construcció i tot el que envolta (fusters, llanterners, professionals tècnics…) mou molts de doblers, tant a escala particular, per als professionals, com per a l’Administració pública, en aquest cas l’Ajuntament, que ingressa una important tallada per al pressupost anual.
Durant els darrers deu anys (2012-2021) l’Ajuntament de Felanitx ha concedit 4.059 llicències d’obra. D’aquestes, 1.029 són d’obra major (el cartell vermell: obra nova i reformes importants). 459 corresponen a sòl urbà i 570 a sòl rústic.
D’obra menor (cartell groc: reformes de més petita envergadura), se n’han concedides 3.030. D’aquestes, 1.175 corresponen a Felanitx poble i la resta, 1.855, als altres nuclis urbans i a foravila.
Als gràfics podeu veure el nombre de llicències que s’han concedit anualment, en general al municipi, i dividit dins sòl urbà (de tots els nuclis de població) i dins sòl rústic, pel que fa a les d’obra major; i al municipi i dins el nucli urbà de Felanitx, pel que fa a les obres menors.
A part dels gràfics, cal esmentar que durant aquests deu anys s’han donat 12 permisos d’obra major al nucli antic de Felanitx: el 2014, 2; els anys 2015, 2017, 2018 i 2019, 1 cada any; i els anys 2020 i 2021, el nombre ha augmentat fins a 3 anuals.
Pel que fa a hotels d’interior, només hi ha demanada una llicència a Felanitx poble i està pendent d’atorgar.
La compravenda
En plena pandèmia, aquest darrer any i mig, una vegada relaxades les normes més estrictes, la compravenda d’immobles s’ha disparat tant en sòl urbà com en rústic. Gran part d’aquestes adquisicions passen a mans estrangeres. A Felanitx vila hi ha dos tipus de compradors: cases grans, senyorials, de més de 200.000 euros, que les solen comprar majoritàriament estrangers europeus; i cases més petites i que han de menester molta reforma, de fins a 100.000 euros, que compren majoritàriament estrangers del nord d’Àfrica. Els d’aquí també compren, però dins una línia molt moderada.
La plusvàlua
La plusvàlua està relacionada amb la compravenda d’immobles, molts dels quals després es reformen. La plusvàlua és un impost que ha estat motiu de canvis en l’àmbit estatal a l’hora de calcular quant s’ha de pagar.
En línies generals, anualment l’Ajuntament ingressa per aquest concepte entre 140.000 i 200.000 euros. Per exemple, l’any 2019 varen ser 150.800 euros, i el 2020, 187.000 euros.
