Tones i tones de residus, principalment ampolles i estris de vidre i plàstic que des de fa una trentena d’anys o més es calcula que estan tirats en un terreny protegit ANEI, estan sent retirats aquests dies per operaris de l’empresa contractada per l’Ajuntament. Es tracta del impressionant abocador il·legal amagat dins un comellar en plena serra de Llevant, molt a prop de la zona del puig de Sant Salvador, a la carretera de Felanitx a Portocolom. Per l’orografia del terreny, per allà transcorre el llit del torrent que arriba a desembocar a Cala Murada.
Convé recordar que el passat mes d’octubre l’entitat ecologista Greenpeace va denunciar aquest abocador i les impactants imatges d’escombraries acumulades van ser notícia fins i tot en els telenotícies nacionals.
Aquests dies els operaris ja han retirat unes vint tones de residus i al lloc no s’ha fet coneixedor, perquè es tengui una idea de la magnitud de l’abocador. En aquesta primera fase, els envasos es recullen un a un i a mà. Depenent del tipus, es diposita en un contenidor o un altre. Per la complexitat del terreny i del material es desaconsella fer-ho amb maquinària.
Quan es va denunciar, l’Ajuntament va posar l’engranatge administratiu en marxa. Per una banda, a intentar trobar el propietari del terreny, que no ha pogut ser localitzat, fet que ha endarrerit les tasques de neteja. I, per l’altra, a redactar informes, conjuntament amb la Conselleria de Medi Ambient, que han determinat les passes a seguir davant un ’descobriment’ tan complex. En aquesta primera fase, l’Ajuntament aporta 23.000 euros per a la neteja superficial.
Cales al subsol
Una vegada acabada aquesta neteja superficial, seran “els tècnics de la Conselleria de Medi Ambient els encarregats d’analitzar el terreny per saber què hi ha al subsol i poder prendre una decisió conjunta [Conselleria-Ajuntament] de l’actuació que s’ha de seguir”, ha explicat el batle, Jaume Monserrat, que divendres passat va visitar els treballs de retirada de residus juntament amb la regidora de Medi Ambient, Catalina Soler. Segons Soler, “un cop fetes les cales, es determinarà la intervenció a seguir: o bé la restauració, abocant terra damunt del que quedi, d’acord amb els criteris tècnics, o bé fent una mineralització, que consistiria a treure tot el que hi ha al subsòl, analitzar si hi ha bosses de gasos i dur-ho a incinerar”. Aquesta segona opció dispararia el cost de la feina a una xifra molt difícil de quantificar. En aquest cas, possiblement, seria la Conselleria qui hagués d’afrontar la important despesa.
Els residus que es recullen no es poden dur a reciclar a causa de la seva antiguitat. Fa entre vint i trenta anys o més que els varen tirar allà. Amb el pas del temps, pels efectes del sol i de la intempèrie estan cremats i ja no serveixen per ser reciclats.
Si no sorgeixen complicacions, la previsió és que en una o dues setmanes més el gruix dels plàstics i vidres estiguin ja retirats.
La propietat del terreny
El retard de gairebé nou mesos en la neteja ha estat marcada per no saber qui és el propietari del terreny. El Cadastre marca un buit legal en aquesta zona –Ca n’Alou de l’Estat– i les parcel·les no estan dibuixades. Per afegitó, com que es tracta d’un terreny protegit i de ’poc’ valor econòmic, possiblement no s’han anat inscrivint les transaccions en el Registre de la Propietat; la darrera data de devers el 1870. Per localitzar el propietari, i mentrestant poder l’Ajuntament netejar el solar subsidiàriament, s’han hagut de publicar edictes en el BOE.
