Circulant per la ronda de circumval·lació, ben segur que molts no us heu fixat que hi ha dies que hi ha gent “penjada” al penya-segat de just damunt es Sindicat. És un dels laterals de sa Mola que des de fa anys s’empra com a rocòdrom natural per a la pràctica de l’escalada amb ràpel. Dins el món d’aquest esport té molta anomenada.
Aquests darrers anys, aquest punt, que per a la majoria dels ciutadans passa molt desapercebut —s’hi han de fixar bé—, és considerat per molts d’aficionats i professionals com un dels millors llocs de l’illa per practicar-lo. De fet, fent una cerca a internet surt molta d’informació explicativa: com arribar-hi o la dificultat que té, entre altres característiques. També surt a guies especialitzades. Entre altres comentaris, “arribam a la paret d’escalada on hi ha unes 45 vies de distintes dificultats” o “els horabaixes, a partir de migdia, hi ha ombra. A l’estiu és aconsellable anar-hi els horabaixes”. Respecte a la dificultat tècnica, algunes pàgines web la qualifiquen de “mitjana”. Quant a l’alçada del penya-segat, la mateixa font apunta entre els 31 i 33 metres, depenent del punt, ja que n’hi ha diversos, l’un devora l’altre.
Principalment els caps de setmana, és habitual veure gent travessant la ronda des de l’aparcament de davant es Sindicat carregats amb motxilles. Són practicants i acompanyants que, per darrere l’antic celler, pugen cap a sa Mola per muntar les cordes i fer ràpel. A l’estiu, ens diuen, turistes de tot el món aficionats a aquesta pràctica fan una aturada a aquest punt.
Quant a accidents, no n’hem sentit a parlar de gaires o, almanco, no han transcendit. Hem trobat una nota d’un jove ferit fent escalada fa set anys, el novembre de 2016, però poca cosa més. Ja se sap que la majoria dels practicants d’aquest esport de risc no va de bromes i pren totes les mesures necessàries amb arnesos, casc, roba, sabates i més elements de seguretat.
